Resultats de la cerca

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a…

El nom fa referència a la vida i l’obra del metge i eclesiàstic Pere Tarrés Té l’origen en el Servei de Colònies de Vacances SCV, creat el 1965 dins de  Caritas  Diocesana de Barcelona, entitat que el 1957 fundà el Secretariat de Colònies com a resposta al gran creixement de les entitats parroquials organitzadores de colònies, després de la signatura del Concordat entre el govern espanyol i el Vaticà 1953 El 1985 el SCV se separà de Caritas Diocesana de Barcelona i creà la Fundació Pere Tarrés, constituïda formalment el 1987 La fundació integrà també el Moviment de…

Relació de guardonats 1987  Auques i espantalls de Miquel Descolt 1988  Un submarí a les estovalles de Joan Barril 1989  Bla, bla, bla d’Ignasi Riera 1990  La propina d’Enric Larreula 1991  Manual del perfecte escriptor mediocre de Ramon Folch i Camarasa 1992  Les tres Glorioses de Nèstor Luján 1993  Vacances al Zurich d’Anna Vila 1994  La casa a mida de Jan Baca 1995 desert 1996  No la saps, aquesta de Lluís Permanyer 1997  El nom del porc d’Albert Om 1998  L’home que no volia avorrir les dones de Paco López Diago 1999  Criatura i companyia de Carles Capdevila 2000  La dutxa d’Enric Larreula…

Té l’origen en l’antic Hospital Militar del barri de Vallcarca de Barcelona, que per un conveni i un reial decret del 1999 foren traspassats en règim de concessió demanial del Ministeri de Defensa a la Generalitat de Catalunya Rep el nom en memòria del cirurgià Pere Virgili i Bellver Ocupa un total aproximat de 8600 m 2 Les seves funcions inclouen la prestació de serveis assistencials, d’investigació i docència, el suport a altres serveis assistencials i la gestió dels edificis i installacions de la parcella de l’antic Hospital Militar El 2009 s’hi inaugurà l’Hospital…

Desenvolupament enciclopèdic Reconeguda com a font de dret 1470, l’obra fou incorporada a les compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya El seu autor, Pere Albert 1233-1261, canonge de la seu de Barcelona, es formà en l’estudi del dret a Bolonya La seva activitat com a jutge fou molt intensa i ben apreciada per Jaume I i Ramon de Penyafort De fet, el monarca li confià casos difícils de dret feudal, tasca que li atorgà una notable experiència Fruit d’aquest esforç, Albert redactà el Tractactus de constuetudinibus Cathaloniae inter dominos et vassallos , que…

Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran, per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de Ramon Berenguer IV fins a Pere el Catòlic, sumàriament enllaçats entre ells i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre l’infant Pere…

L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el…

Fundat l’any 1970, es troba ubicat al marge dret del Fluvià Promogué la construcció del port fluvial esportiu l’any 1974, que constava d’un atracador per a embarcacions esportives i de pesca, i d’una escullera Posteriorment assumí el rol de promotor d’esports nàutics i fluvials, entre els quals hi havia la motonàutica, l’esquí nàutic i el caiac Ofereix cursos de navegació Disposa de 150 amarradors El 2010 tenia uns 150 socis

Desenvolupament enciclopèdic Relata els esdeveniments del regnat de Jaume I, especialment la conquesta de Mallorca, i, més minuciosament, els del seu fill Pere el Gran , per a l’estudi del qual constitueix la millor de les fonts Encapçalen el text uns capítols dedicats a episodis dels regnats des de RamonBerenguer IV fins a Pere el Catòlic , sumàriament enllaçats i basats en fonts predominantment llegendàries per al temps del Conqueridor són especialment de caràcter historiogràfic, i té en compte, sens dubte, una crònica de la conquesta de Mallorca i una altra sobre…