Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
perruquer | perruquera
Oficis manuals
Persona que fa o ven perruques.
L’organització gremial dels perruquers tingué lloc al segle XVIII amb la formació d’una confraria de cabelleraires o gremi de perruquers de Barcelona, que es regí per ordinacions del 1733 i del 1769 El 1755 els de València establiren també un gremi i formalitzaren també les respectives ordinacions A Perpinyà, des de l’edat mitjana, constituïren un dels onze collegis d’arts honorables
argenter
Història
Menestral (artista, des dels s. XVII-XVIII) que treballava l’argent.
Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al carrer o…
forca
© Fototeca.cat
Agronomia
Pal amb dues o més puntes o branques en un cap que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar garbes i carregar-les, etc.
Als Països Catalans, hom especialitzà la fusta de lledoner en la confecció de forques i de forcats a tota la conca de l’Ebre Els lledoners s’anaren concentrant a l’Albera i al Montsec, i la producció de forques després de posades en remull les branques ramificades, anomenades també forcats o forcalls , al Vallespir i al Rosselló de Perpinyà a Ceret, passant per Sureda i a la Noguera Alentorn, únic nucli forcaire subsistent
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
picapedrer | picapedrera
Oficis manuals
Persona que treballa la pedra que ha d’ésser emprada en construcció..
L’ofici es trobava integrat dins les confraries o gremis de mestres de cases A Barcelona les ordinacions del 1379 concretaven que l’ofici dels picapedrers era integrat en la confraria dels molers Dins els gremis separats o units d’oficis de la construcció són escasses les titulacions específiques de picapedrer i corresponen als segles XIV i XV a Vilafranca del Penedès 1388, Girona 1419 i Lleida 1481 A Perpinyà rebien el nom de mestres de pedra i calç
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
coronat d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat per Joan I a la blanca coronada
de billó encunyada a Perpinyà i a Girona.
Aquest rei li assignà una valor de 4 diners, una talla de 144 per marc i 5 diners de llei També féu encunyar el doble coronat i el mig coronat
teuler | teulera
Oficis manuals
Persona que fabrica teules o en ven.
El 1285 consta l’existència d’un gremi de teulers i rajolers a la ciutat de Mallorca, i durant el s XVI s’hi establí una botiga de teules o cooperativa de venda A Perpinyà teulers i rajolers formaven també una única confraria o gremi, el qual comprenia també gerrers i ollers el mateix succeïa a Barcelona s XIV, on la ciutat reglamentà la fabricació de teules i rajoles el 1645 i el 1706 El 1802 es creà un gremi propi de fabricants de rajoles i teules
any de la Nativitat
Cronologia
Història
Any de l’era cristiana, que començava el dia 25 de desembre.
Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l’edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l’actual Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, i s’estengué per tot Europa Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà 16 de desembre de 1350, prescriu que els documents han d’ésser datats per l’any de la Nativitat Perdurà fins al començament del s XVIII
blanca coronada
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval catalana encunyada en temps de Joan I arran de la invasió del mercat per blanques estrangeres i amb la intenció de substituir els croats de plata, de poca rendibilitat.
Joan I les féu batre de llei cinc diners i equivalència a quatre diners de tern, designant-les amb el nom de coronats Martí I baixà lallei a 4 diners i 18 grans i l’anomenà blanques coronades Els consellers de Barcelona s’oposaren a aquests bastiments fets a Perpinyà i a Girona, taxaren la moneda per sota de les blanques franceses i acceptaren de prendre a càrrec seu el cost de l’encunyació de croats, que reprengué ja amb Martí I, i fou definitivament abandonada la fabricació de blanques