Resultats de la cerca

Té una extensió d’uns 3000 km 2 , repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia La zona de protecció més estricta és d’uns 1400 km 2 , i la resta té nivells de protecció inferiors Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics El grau mínim d’intervenció humana es…

La geografia física El país ocupa una depressió herciniana enquadrada entre alineacions cristallines Ucraïna-Volínia i Voronež-Vitebsk, i les formes de relleu són degudes a les glaciacions quaternàries Les formes més usuals són les planes i les ondulades procedents de les morenes i els esbaldregalls glacials, i també hi ha complexos glaciofluvials més o menys degradats que se superposen a formes estructurals o formes d’erosió antiga En general, hom pot considerar el territori com una gran àrea palustre dividida al centre per una línia de turons mont Majak, 356 m, màxima elevació del país La…

Vora la frontera amb Polònia, és un port fluvial i un nucli industrial Hi ha entroncament de carreteres i de ferrocarril

Situada a banda i banda del Nemunas, és un nus ferroviari i de carreteres Produeix maquinària i materials per a la construcció i té indústria metallúrgica, química, tèxtil i de blanqueria Coneguda des del 1183, pertangué a Polònia del 1920 al 1939 Ocupada per les tropes alemanyes el 1941, fou alliberada el 1944

La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…

Poc després de constituir-se govern comunal a la primera meitat del segle XII, Milà maldà perimposar la seva tutela sobre les altres ciutats llombardes Pavia, Lodi, Como, Cremona, Piacenza, les quals reclamaren l’ajut dels emperadors germànics per tal de mantenir o recobrar llur autonomia La transformació del comú en senyoria no significà la fi de l’expansió, ans al contrari, els Torriani segle XIII i els Visconti segle XIV la impulsaren amb més força i sotmeteren Bèrgam, Brescia, Novara, Bolonya, Perusa, Pisa i Siena també obtingueren el reconeixement imperial de l’extens estat territorial…

La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…