Resultats de la cerca

A les cases catalanes apareix amb més abundor dels segles XIV al XVII

Hi ha diverses modalitats el surf d’estil lliure, o freestyle dins de la qual hi ha el migtub, la competició de parc i el big air , el cros, o snowboard cross , i l’eslàlom parallel que inclou l’eslàlom parallel gegant La primera planxa per a lliscar sobre la neu, sense fixacions i amb una corda lligada a l’espàtula, fou inventada per Sherman Poppen l’any 1965 i fou batejada amb el nom de snurfer , que fa un joc de paraules amb snow ‘neu’ i surfer ‘surfista’ A partir de llavors, diversos surfistes dels EUA s’interessaren per aquesta activitat hivernal i començaren a practicar-la a les…

Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden classificar en…

Fou creat pels poetes catalans Bernat de Palaol, Pere de Queralt i, sobretot, per Guillem de Masdovelles s XIV i Jordi de Sant Jordi s XV

Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del s X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al s XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma de Queralt…

Eren de dimensions relativament reduïdes per a un sauròpode entre 15 m i 20 m de llargària, però només 8 m en alguns casos El coll no era tan llarg com el d’altres sauròpodes i, per contra, la seva cua, que es mantenia erecta durant la marxa, era relativament més llarga Alguns titanosaures tenien plaques protectores al llom L’àmbit de distribució dels titanosaures al Cretaci superior estava bàsicament restringit als continents del sud de la mar de Tetis, on foren molt abundants El seu límit de distribució septentrional a Europa es troba a les conques prepirinenques A Catalunya hom n’ha trobat…

Des del segle XV, la vida musical d’aquesta ciutat ha girat a l’entorn dels seus orgues, època en què es té notícia de la construcció del primer, fins el 1877, moment en què es creà la plaça d’organista i mestre de capella a l’esglé-parroquial Entre els qui van exercir aquest càrrec, cal esmentar Esteve Guiu, que en fou titular entre el 1775 i el 1824, i, ja al segle XX, Miquel Mas, Josep Armengou i Marià Miró i Alsina Berga té una notable tradició musical i força músics, molts dels quals relacionats amb La Patum Joaquim Serra i Farriols 1833-1905, que contribuí a dignificar-ne la música…

Començaren a constituir-se a Itàlia al s XII continuaren a Occitània Provença i Llenguadoc Els manuals notarials més antics de Catalunya pertanyen al s XIII Vic, 1220 Castellfollit de la Roca, 1222 Manresa, 1243 Olot, 1267 Barcelona, Figueres, Reus, Santa Coloma de Queralt i Terrassa, més tardans dins el mateix s XIII A partir del s XIV, els manuals notarials són abundosos, formats per resums de les actes o còpies generalment sense les clàusules formulàries Els manuals eren propietat del notari, i en podia disposar en vida o per herència A poc a poc aquest dret s’anà limitant…

El càrrec fou exercit per primer cop per Amat Elderic d’Orís el 1051, però sens dubte ja feia temps que el detenia, potser des dels anys que la comtessa Ermessenda de Carcassona hagué d’assumir ella sola el govern durant la minoria d’edat del seu net Ramon Berenguer I 1035-39 Després fou senescal Ramon Mir d’Aguda, cunyat d’Amat Elderic, i després Pere Amat, fill del primer senescal Poc temps després la senescalia es vinculà a un nou llinatge que, per enllaç amb els Montcada, n'adoptà el nom fou exercida per Guillem Ramon dit el Gran Senescal , almenys des del 1072 El darrer Montcada senescal…

Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…