Resultats de la cerca

Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres…

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les llegendàries iluronenses…

Autodidacte, és autor d’importants contribucions a la història de Mataró i de la marina catalana, com El problema de l’origen de les santes Juliana i Semproniana 1953, Sobre la data de l’anomenat primer cens de Catalunya 1954-55, on per primera vegada fou posat de manifest l’anacronisme de Bofarull, que havia atribuït a l’any 1359 el fogatjament del 1378, La ciutat de Mataró 1956-61, actualitzada el 2000 amb el títol de  Mataró, dels orígens de la vila a la ciutat contemporània , Mataró de 1680 a 1719, pas de vila a ciutat i a cap de corregiment 1966, Constructors navals de l’ex-…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos…

Obra extensa i profundament influïda per l’òpera italiana especialment per Donizetti, aviat fou tradicional d’interpretar-la per la festa de les santes 27 de juliol, tradició que el papa Pius X autoritzà que continués 1907, malgrat la seva reforma de la música litúrgica Ha estat enregistrada en discs 1966

Hom troba elements d’aquest culte a les religions primitives, com és ara entre els antropòfags i els caçadors de testes Adquireix més autonomia en les cultures on els grans personatges reis, sacerdots, personatges mítics, sants, etc són venerats en vida i després de morts A Grècia hom venerava suposades relíquies dels herois mítics Teseu, Dionís, Cronos, etc També a Egipte existiren, al costat de les tombes reials i dels cementiris de toros d’Apis, nombrosos sepulcres d’Osiris Una nova significació adquirí el culte en les religions històriques fragments del cos de Buda, venerats en diversos…

Nucli urbà Vista aèria del nucli antic, format sobre una cruïlla de primitives vies romanes TAVISA-J Todó La localització del poblament medieval de Granollers confirma la continuïtat d’un nucli d’hàbitat des de l’època romana El turó de Sant Esteve, on es construeix la primera església romànica, era una zona d’habitatge romà des dels segles V-IV aC L’establiment del nucli granollerí pot estar molt relacionat amb la coincidència en aquest punt d’un encreuament de vies de comunicació romanes La via Heraclea, després Via Augusta, o via dels Vasos Apollinars, de Roma a Cadis, situa Semproniana ,…

Nucli antic de la vila, format entorn de les termes romanes que li han donat el nom TAVISA-J Todó La població de Caldes de Montbui és situada al bell mig de la depressió que forma el Vallès Els romans hi fundaren una estació balneària fa uns 2000 anys, a partir de la qual es va anar configurant un important nucli de població que al segle I dC estava fermament consolidat i ocupava gran part del que actualment constitueix el casc antic de la vila, a més d’algunes “ villae ” aixecades a la rodalia Can Vendrell, Can Pujades, Sant Miquel de Martres Situada al nord de la via Heraclea, que…