Resultats de la cerca

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós La més important de les seves versions és la de la Imitació de Crist , impresa per primera vegada a Barcelona el 1482 és dedicada a Isabel de Villena, abadessa del monestir de la Trinitat de València A la rúbrica inicial consta que la versió fou feta “de llatí en valenciana prosa”, expressió que hom troba repetida a la lletra proemial de la Vida de Santa Caterina de Sena València, 1499 aquestes afirmacions, així com altres de semblants de Joan Roís de Corella i de Bernadí de Vallmanya, han fet suposar a una part de la crítica moderna que l’…

De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…

Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se'n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona El 1871 fou nomenat governador civil de Girona, i després ho fou de Màlaga i Granada Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i governador de València Home de confiança de…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou director de la “Gaceta del Comercio”, del periòdic satíric “La Flaca” i de “La Ilustración Artística” Pertanyia al partit republicà de Castelar i figurà en la comissió que rebé els voluntaris catalans acabada la guerra d’Àfrica La seva obra en llengua castellana fou extensa, i obtingué gran acceptació amb novelles històriques o socials Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 El pendón de Santa Eulalia , 1858 etc o també amb…

De família noble, començà la seva activitat literària els anys trenta, dins les tradicions postromàntiques, però es consolidà com a escriptor cap als anys quaranta, dins una línia més realista Participà en els cercles literaris de tendència europeista de Peterburg, en els quals, principalment, es gestava l’escola realista Després d’uns quants intents en prosa, aparegué el relat Khor i Kalinyč , el primer de la sèrie Zapiski okhotnika ‘Apunts d’un caçador’, 1852, que el feu famós, alhora que inicià tot un tipus de literatura sobre el poble rus, sobre les seves condicions de vida i sobre els…

Res no és sabut de la seva vida, tret del seu nom i càrrec, que ell mateix diu en la seva obra, la qual reflecteix també la seva extraordinària cultura i erudició El Libro de Buen Amor del qual només es conserven tres còpies manuscrites, mancades d’alguns fulls fou redactat el 1330 i retocat en versió definitiva el 1343 És una obra heterogènia, composta d’elements en aparença aïllats, però que s’estructuren al voltant d’una línia unitària, accentuada pel to general d’ironia i tècnica paròdica Aquesta línia és una suposada autobiografia amorosa de l' Arcipreste , que constitueix la part…

De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim, de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec des del qual es preocupà amb eficàcia de la disciplina de les monges i de llur elevació espiritual Per tal que aquestes tinguessin matèria de contemplació, redactà la seva única obra pervinguda, una molt extensa Vita Christi , en català, en la qual fa una àmplia narració de la vida de Jesucrist no tan solament segueix el relat dels evangelis canònics, sinó…

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…