Resultats de la cerca
Es mostren 938 resultats
Francesc de Castellví i Obando
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del…
, ,
Manel Domènech Bonet
Federació Catalana de Natació
Natació
Historiografia
Dirigent esportiu i historiador de la natació.
Fou vocal del Club Natació Atlètic 1953 i secretari 1954-62 Vocal, per elecció, de la Federació Catalana de Natació 1963-66 i secretari general de la mateixa 1967-84 i, més tard, de nou vocal ocupant la presidència de les comissions de màsters, rècords, estadístiques i guardons 1995-2011 El 1958 s’integrà al Collegi Català d’Àrbitres i en fou vocal 1959, 1960 i secretari 1961, 1962, 1963 En l’àmbit estatal també fou àrbitre 1965, a més de membre del comitè tècnic dels Campionats d’Europa de Barcelona 1970 Dins de la federació espanyola fou component de les comissions de rècords i…
Josep Miralles i Sbert
Arxiu Nacional de Catalunya
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1884, es llicencià en teologia i dret canònic, a València, i es doctorà en filosofia i lletres, a Madrid Del 1886 al 1896 fou professor al seminari de Mallorca i començà una intensa activitat com a publicista El 1896 fou nomenat canonge arxiver de la seu de Mallorca, i redactà un catàleg de l’arxiu capitular, editat en tres volums 1936, 1942-43 El 1914 fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1926 passà a Barcelona Home de caràcter autoritari, topà amb el general Barrera, i el 1930 fou traslladat a Mallorca com…
David Hume
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador escocès.
Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry…
historiografia de l’esport
Enciclopèdia Catalana
Esport general
Historiografia
Ciència que narra i analitza el passat de l’activitat esportiva.
En l’àmbit internacional podem considerar que fins la dècada de 1970 la major part d’aproximacions històriques a l’esport tenien un caràcter descriptiu i en bona mesura amateur Posteriorment s’ha anat consolidant una història acadèmica, sorgida en el marc de les reflexions del conjunt de les ciències socials sobre l’esport i influïda per la història social Entre els autors que més van contribuir a aquesta nova perspectiva cal citar els sociòlegs Eric Dunning i Norbert Elias, que van vincular l’esport al procés de civilització l’historiador nord-americà Richard…
Jan Długosz
Historiografia
Historiador polonès i canonge a Cracòvia.
Fou un dels primers representants de l’humanisme a Polònia, i és autor d' Historiae Poloniae libri XII 1455-80, on imita l’estil de Tit Livi
Josep Ramis d’Ayreflor i Sureda
Historiografia
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911 li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Acadèmia de la Història Altres obres seves són La Nobleza mallorquina, singularmente en el siglo XVII 1922, 1950, Antigues possessions d’Artà 1923, Memorias medievales de una villa mallorquina 1952 i El estamento prócer de Mallorca en la Baja Edad Media y épocas posteriores 1954 Fou arxiver de la diputació de Balears 1909-29 i president de la comissió de monuments 1923-27, 1951-60
Joan Guibeaud
Historiografia
Historiador delfinès, resident a Perpinyà des del 1870.
Fou administrador dels hospicis al tribunal de comerç de Perpinyà i arxiver des del 1890 Collaborà amb Desplanques vers el 1896 en l’estudi, inèdit, de les Constitutions communales de Perpignan de 1197 à la Révolution És autor d' Origines historiques des noms de rues à Perpignan 1893, Étude sur les noms de baptême à Perpignan de 1516 à 1738 1897, Enquête économique sur le Roussillon en 1775 1902, Étude sur les conditions de rachat des captifs chrétiens , del s XIII al XVIII
Heinrich Finke
Historiografia
Cristianisme
Historiador alemany, dedicat especialment a estudiar la història de l’Església a la baixa edat mitjana i la de la confederació catalanoaragonesa.
Investigà a fons en els arxius vaticans i catalans, i especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona, i aprofundí sobretot els temes relacionats amb la història de la cultura i de la política internacional catalanes Fou professor a Münster, i després, durant molts anys, a Friburg Les seves obres principals són Acta Concilii Constantiensis 1896-1928, Aus den Tagen Bonifaz VIII 1902, Papstum und Untergang des Templerordens 1907 i, sobretot, les notabilíssimes Acta Aragonensia 1908-22 Fou president de la Görresgesellschaft, i per la seva iniciativa…
Bolesław Limanowski
Historiografia
Política
Historiador i polític polonès, un dels introductors del socialisme a Polònia.
Membre del comitè revolucionari de Vílnius 1861, fou arrestat i deportat a Arkhangel’sk Amnistiat el 1868, es refugià a L’viv, on escriví diversos estudis històrics i socials El 1892 presidí el congrés fundacional del partit socialista polonès
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina