Resultats de la cerca

Claveguera del món o amortidor d’estralls Distribució de la contaminació a les mars i els oceans del món El mapa reflecteix les àrees marines més afectades per la contaminació d’origen antròpic al final de la dècada del 1980 Editrònica, a partir de fonts diverses La societat s’ha acostumat a disposar de les aigües costaneres per a desfer-se dels residus És fàcil d’entendre la temptació d’utilitzar els corrents d’aigua del “gran riu planetari” per a traslladar els residus de la terra a la mar Les ciutats se situen al costat dels rius per la facilitat de transport i la provisió d’aigua i d’…

La pesca marina Els arts i els ormeigs són per als pescadors el recurs instrumental de què se serveixen per a capturar el peix De fet, són paranys destinats a explotar les debilitats o les limitacions del peix per a fugir, un cop sotmès a una adequada estratègia d’encalç o de seducció La pesca és la caça del peix, i les xarxes i els hams són les armes del pescador és lògic que les repassi acuradament, que s’esforci, en la calma dels molls, a reparar-ne tot desperfecte Antoni Agelet La captura o recollecció espontànies d’animals o plantes amb finalitat alimentària ha anat perdent importància a…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…

Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…

Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…

Situació Petit monestir, inicialment creat per ésser una casa benedictina, bé que transformat aviat en una canònica o casa de clergues regulars, situat en una petita vall per on discorre l’aigua d’Ora, afluent del Cardener, encaixonada pel l’estret de Valielles al cantó de tramuntana i les encinglerades altures del Travil i de Busa a migjorn Forma part del reduït enclavament de Valielles, segons consta en mapes de l’any 1925, guardats a l’Institut Cartogràfic de la Generalitat de Catalunya, en els quals consta clarament que pertany, juntament amb l’església i terres veïnes, al municipi de…

Situació Vista aèria del nucli històric de la ciutat, ben delimitat per les antigues muralles, en part conservades ECSA - J Todó La ciutat de Tarragona, capital de la comarca del Tarragonès i capital històrica del Camp de Tarragona, és situada al pendent d’un turó de 69 m d’altitud, que davalla suaument fins al mar pel costat sud-oriental, i cap al riu Francolí, per la banda sud-occidental els vessants N i N-E del turó són espadats Per la seva morfologia i les fases de formació de la ciutat, el conjunt urbà s’estructura en tres sectors o terrasses la part alta o barri antic, els eixamples i…

Combat allusiu a la presa de Mersel-Kébir, sepulcre de RFolch de Cardona, M da Nola, Bellpuig d’Urgell, segle XVI RM Arreu d’Europa, el període comprès entre el 1500 i el 1700 assenyala el sorgiment dels exèrcits moderns Aquest procés és indeslligable d’un altre de parallel el de la naixença dels estats moderns Fet i fet, no manquen autors que defineixen l’Estat modern com una magnífica maquinària de guerra La centralització política al voltant dels monarques —cas de França o de Castella— o dels parlaments —cas d’Anglaterra o dels Països Baixos—, la consolidació d’unes rendes fiscals…

Pràcticament totes les estepes i les praderies del món s’han vist afectades d’alguna manera per l’acció dels humans i pel seu bestiar domèstic És per això que moltes, ja siguin naturals o seminaturals, presenten un elevat nivell de diversitat florística, fins al punt que, en alguns estatges i en algunes àrees, s’acosta al de les selves tropicals Les pampes de l’Argentina i l’Uruguai, per exemple, tenen més de 400 espècies de poàcies gramínies, en bona part d’origen exòtic aquesta riquesa, superior a la dels “cerrados” del Brasil, és atribuïble al bestiar que pastura aquestes pampes, ja que ha…

Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…