Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
acàcia
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
Thar
Desert
Desert de l’Índia i el Pakistan, situat entre el baix Indus i la serralada d’Arāvalli Parvata.
És una vasta plana de 250 000 km 2 , amb zones rocalloses i arenoses El clima tòrrid i les escasses pluges hi dificulten la vida És cobert de matolls espinosos i bosc clar d’acàcies L’escassa població es dedica a la ramaderia nòmada d’ovins, cabres i camells, utilitzats per al transport, i a conreus precaris de mill i blat
ocell republicà
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família del ploceids, d’uns 13 cm de llargada, bec llarg i comprimit lateralment, potes robustes, dits llargs, ales llargues i apuntades, cua ampla i truncada, cara i coll de color negre, ventre terrós lleonat i dors bru.
Viu en comunitats de 800-1000 individus —d’on li ve el nom—, que fan un niu comú penjat d’una gran branca d’un arbre, format en realitat per la unió de molts nius familiars, fets d’herbes i amb un sostre comú de palla El niu comú té passadissos i galeries que comuniquen amb nombroses entrades Habiten en els boscs d’acàcies del sud d’Àfrica
Sahel
© Fototeca.cat
Regió
Regió molt àrida de l’Àfrica intertropical que s’estén al S del desert del Sàhara, des de les costes de l’Atlàntic fins a la mar Roja.
Comprèn territori del Senegal, Mauritània, Mali, el Txad, Nigèria, el Níger, el Sudan i Etiòpia De fet, constitueix una zona bioclimàtica que fa transició entre la del Sàhara, al N, i la del Sudan, al S La zona saheliana es distingeix del Sàhara per la regularitat de les pluges d’estiu aquestes, però, són molt febles menys de 250 mm anuals a la franja nord i entre 300 i 500 mm a la franja meridional Això permet, però, una certa vegetació estèpica amb gramínies, acàcies espinoses i els típics baobabs La població és en general nòmada ramaderia, excepte en alguns sectors meridionals on és…
Mercè Canela i Garayoa
Literatura catalana
Escriptora dedicada a la literatura infantil i juvenil.
Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997, Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del 1998 és…
,
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…
bicompost | bicomposta
Botànica
Dit de les fulles compostes els folíols de les quals són també composts, com és el cas de moltes acàcies.
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Desenvolupament enciclopèdic Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
Antílops: córrer i saltar
Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…