Resultats de la cerca

Rector de Sant Martí de Cornellà de Conflent És autor de Los set salms penitencials en versos catalans 1806, versió catalana en quartetes heptasillàbiques de rima perfecta encadenada i en un to popular i colloquial Van precedits d’una “advertència”, tractat breu sobre el sentit i la interpretació dels salms, i cadascun d’ells va també precedit per una explicació de les circumstàncies en què fou escrit, amb aclariments d’alguns passatges difícils, crítica d’interpretacions antiquades i justificacions de la traducció

El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu…

De jove residí a l’Argentina, on es doctorà en lletres El 1918 fundà el Liceu Dalmau, d’ensenyament mitjà i tècnic, a Barcelona i a catorze poblacions catalanes més El 1940 el transformà en l’Institut Belpost d’ensenyament per correspondència Tingué una gran activitat com a articulista i conferenciant, especialment a favor de la cultura catalana i de l’esperanto Fou membre de l’Akademio de Esperanto com a representant de la llengua catalana Fundà i dirigí la revista “Clarisme” i collaborà a “Alt Empordà”, “La Nova Revista”, “Mirador”, “Antologia” i “Raixa” Creà el mètode de taquigrafia…

Mestre en medicina, fou metge de la comtessa Mafalda d’Artois, muller del comte de Borgonya, des del 1310 fins que morí, el 1329 Fou també canonge d’Arràs Amic de Ramon Llull, vers el 1299 li formulà, per carta, un qüestionari, al qual aquest respongué detalladament fou publicat a Lió el 1491 Compongué una magna compilació de tractats lullians Electorium , units per introduccions i amb addicions, citacions, aclariments i resums, que acabà el 1325 Per tal de facilitar la seva difusió, féu, a més, un compendi més manejable Electorium medium , del qual extragué encara un resum…

A la base d’una edició crítica hi pot haver l’original autògraf o arquetipus o l’edició revisada per l’autor, o una sola còpia posterior, o bé diverses còpies Es tracta, en el primer cas, de donar la forma original reproduint-la escrupolosament en el segon, reproduint la còpia única, introduïdes, però, les correccions essencials conjecturades per l’editor i en el tercer, l’editor utilitza la crítica externa i interna per a detectar els errors que puguin contenir les còpies útils per a reconstruir el text Qualsevol edició crítica descriu prèviament, en una introducció, les còpies ordenades per…

Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39 Dirigida per Andreu Avellí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art JGich, música i discs OMartorell, excursions JMArmengou, lletres MFarreras, notes de lectura JFaulí, ciència MLleget, aclariments lingüístics JIbáñez i Sensarrich i, des del 1967, AJané, nova cançó RPradas, dones AIsanda, actualitats RSaladrigas i altres, i amb collaboracions de PCalders, JFuster, JVallverdú, ÀCasas creador del full Tuset Street —…

Deixant a part les seccions de reserva i els llibres rars de les biblioteques, que poden ésser ordenades de maneres diverses, els fons bibliogràfics han d’ésser agrupats per matèries Des dels temps antics fins als actuals, la història de la classificació bibliogràfica és un intent continuat de dividir sistemàticament els coneixements universals agrupant els temes que tenen relació o afinitat i excloent automàticament els que difereixen Moltes grans biblioteques d’Europa utilitzen sistemes propis de classificació, inspirats generalment en les classificacions filosòfiques del coneixement humà…

El 1900 fou nomenat professor al Collège de France, on tingué un èxit sense precedents Membre de l’Institut de France des del 1901, entrà a l’Académie Française el 1914 El 1928 obtingué el premi Nobel de literatura Morí durant l’ocupació alemanya, havent donat la seva “adhesió moral” al catolicisme La seva filosofia vitalista s’inscriu dins les tendències antipositivistes del començament del segle Hereu alhora de l’espiritualisme de Jules Lachelier i de l’evolucionisme de Herbert Spencer, s’oposà tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon Enfront d’aquestes…

Estudià peritatge mercantil i treballà a la banca Aprengué de manera autodidàctica gramàtica catalana i l’any 1958 començà a fer classes de català per a adults El 1961 collaborà en la gramàtica Signe L’any 1963 començà les collaboracions a la revista  Cavall Fort , de la qual des d’aleshores fou redactor i corrector, i que dirigí del 1979 al 1997 Per a aquesta publicació traduí també sèries de còmics de gran difusió, com ara Els barrufets Ha dut a terme una important tasca de divulgació de temes lingüístics, especialment relacionats amb el català normatiu Publicà La llengua catalana 1966,…