Resultats de la cerca

Fou un dels teòrics que amb més èmfasi ha establert les relacions que existeixen entre l’art i la societat tot defensant la tesi que l’obra artística acompleix unes finalitats de tipus social i no pas de tipus religiós Entre les seves obres sobresurten Art and Society 1937, on remarca la utilització de l’art en diversos sistemes polítics, The Philosophy of Modern Art 1952, Icon and Idea 1955 i The Function of Art in the Development of Human Consciousness , on es proposa d’ajudar a veure les imatges artístiques examinant-ne alhora la incidència en el desenvolupament de la…

Rebé una certa instrucció fins a tretze anys, gràcies als seus avis materns El seu pare, Antoni Joan Casanovas, un decidit partidari austriacista durant la guerra de Successió, malbaratà bona part del patrimoni del mas Casanovas de Palau-saverdera, i Sebastià hagué de treballar de jornaler i fer grans esforços per restaurar el patrimoni familiar En el dietari, Casanovas dona als seus hereus, Isidre i Sebastià, consells per a regir la casa esmenta adreces de parents, de notaris i advocats de confiança per si els han de menester els informa sobre les persones de les quals es poden refiar i…

Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…

Vida i obra Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del s XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que…

Estudià filosofia i medicina a la Universitat de València i, des del 1872, exercí com a metge a Sagunt Fou cronista de la seva ciutat natal, membre de la Comissió Provincial de Monuments i corresponent de la Real Academia de la Historia Mantingué relacions intellectuals amb historiadors com Roc Chabàs i Julià Ribera, i amb els bibliòfils Josep E Serrano i Morales i Josep Vives Ciscar Fora del País Valencià, es relacionà amb Manuel de Bofarull, director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i amb Emil Hübner, amb qui collaborà en l’elaboració del seu famós corpus d’inscripcions llatines Com molts…

Vida Creador de l’òpera nacional hongaresa, fou un personatge clau en la vida musical del seu país durant el segle XIX Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre d’escola i director de cor, i del 1822 al 1825 estudià amb H Klein i K Turányi a Pozsony actual Bratislava, Eslovàquia Allà escoltà les danses de J Bihari i l’òpera hongaresa més famosa fins aquell moment Béla futása 'El vol de Béla', de J Ruzitska Més tard es traslladà a Kolozsvar, on treballà com a pianista mentre es dedicava a l’ensenyament i a la composició de les seves primeres obres per a piano L’any 1834 inicià la…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma, del qual fou també rector entre el 1611 i el 1615 L’últim trienni de la…