Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
oscil·lògraf
Música
Instrument utilitzat per al registre, en forma de representació gràfica (oscil·lograma), d’un fenomen oscil·latori o periòdic.
Entre moltes altres aplicacions, aquest instrument mesura i reconeix els sons a partir de les seves vibracions Els primers oscillògrafs eren mecànics però actualment són electrònics, cosa que els proporciona una major fidelitat Mitjançant l’oscillograma s’aconsegueix una imatge visual de les característiques de la pressió sonora emesa en determinades condicions per un instrument, tot permetent una representació exacta de paràmetres sonors com l’acuïtat o la intensitat
wa-wa
Música
Terme onomatopeic que indica el so udolant obtingut en retallar i alliberar alternativament les freqüències agudes en el curs de l’emissió d’una nota.
En jazz , aquest recurs és emprat sobretot en la trompeta i el trombó, on s’aconsegueix apropant la mà o diversos objectes a la campana, la qual pot estar assordinada o oberta Entre els objectes es fan servir vasos i sobretot la sordina wa-wa o plunger , que derivà de la ventosa de goma d’un desembussador de desguassos En instruments elèctrics s’ha utilitzat un dispositiu accionat per pedal per a produir l’efecte wa-wa
vint-i-dosena
Música
En l’orgue, joc labial, obert i de la talla dels principals.
Actualment és el joc simple més agut de l’instrument excepte en els orgues italians Aparegué ja al segle XVI, en la descomposició del Blockwerk unitari, fins i tot duplicat i triplicat a causa de la seva debilitat Cadascun dels seus tubs sona una vint-i-dosena justa interval equivalent a tres octaves més amunt de la nota que correspon a la tecla polsada, sempre per sobre del flautat de 8', reforçant-li així el vuitè harmònic El tub més greu només té 1’ 30,48 cm de llargada, per la qual cosa en arribar al sol4 aconsegueix el sostre més agut, artísticament audible, i torna a…
Estêvão Lopes Morago
Música
Compositor portuguès nascut a Castella.
Entre el 1592 i el 1596 estudià amb Filipe de Magalhães a la catedral d’Évora El 1599 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Viseu La seva producció musical és exclusivament litúrgica i consta de salms, himnes, magníficats, motets i responsoris Els seus himnes foren molt populars fins al segle XVIII A l’igual del seu mestre Magalhães i els seus contemporanis portuguesos, M Cardoso i D Lobo, el seu estil és conservador, ja que no s’aventura en l’ús de cromatismes, tot i que aconsegueix brillants efectes dramàtics Malgrat la tècnica depurada que mostra en el triple cànon…
Iša František Krejcí
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Estudià al Conservatori de Praga amb KB Jirák composició, J Kricka instrumentació, A Šima piano i V Talich direcció També assistí a les classes magistrals de V Novák Fou director del Teatre Nacional de Bratislava 1928-32 i del de Praga 1933-34 Dirigí l’Òpera d’Olomouc 1945-58, i finalment, el 1958, tornà a Praga per fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Nacional La seva música, estilísticament homogènia, en el gust neoclassicista, i de caràcter proper al divertiment, aconsegueix una factura brillant pel seu sentit de l’elegància i la proporció apreses dels preclàssics…
savart
Música
Unitat additiva per a mesurar els intervals musicals proposada per Félix Savart (1791-1841).
La manera més habitual de definir un interval és mitjançant un quocient Així, una octava es representa mitjançant la raó 21, perquè la freqüència de l’8a d’una nota és el doble de la d’aquesta última una 5a J correspon a una raó 32, i una 4a J, a una raó 43 Si es vol fer l’addició d’un interval de 5a J i un de 4a J, el nou interval que és una 8a s’obté fent la multiplicació de les dues raons associades, és a dir, 3/2 per 4/3 Amb el savart s’aconsegueix que l’operació que cal fer entre les dues quantitats representatives dels intervals d’origen sigui una suma Es defineix de manera…
Vicente Goicoechea Errasti
Música
Compositor basc.
Fou un dels personatges més importants pel que fa a l’evolució de la música religiosa a la Península Ibèrica el darrer terç del segle XIX Membre d’una família de músics, es traslladà de jove a Valladolid per estudiar al seminari conciliar i el 1890 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat La seva formació musical fou en bona mesura autodidàctica, llevat d’algun mestratge ocasional, com el de F Gorriti Conegué l’obra de JS Bach, C Franck i C Gounod, com també la dels cecilianistes alemanys i de la polifonia del segle XVI, bagatge que ajudà a…
rumba
Música
Estil de música i ball cubà.
La rumba nasqué de la mescla entre els diversos estils europeus que arribaren a Cuba amb els colonitzadors i els ritmes i melodies indígenes i dels esclaus africans Té un compàs de 2/4, i els compassos es repeteixen de vuit en vuit El baix segueix el ritme de l’havanera Al final del segle XIX, a Cuba, el terme aplegava ritmes com el guaguancó , i més tard, als EUA, definia el son Els gitanos catalans recolliren la rumba que venia de l’illa caribenya i la mesclaren amb el seu bagatge musical i el flamenc D’aquí sorgí, al principi del segle XX, la rumba catalana a Barcelona, Lleida i Perpinyà…
música de Macedònia
Música
Música desenvolupada a Macedònia.
La majoria de la població és d’origen eslau i religió ortodoxa, i la resta, d’origen albanès i religió islàmica sunnita A la base de la riquesa musical de Macedònia hi ha les influències orientals del llarg contacte amb l’imperi Otomà, des del segle XII fins al final del segle XVIII Les cançons líriques de temàtica amorosa i les d’emigrants són molt abundants La música instrumental té en el ritme un factor molt idiosincràtic, ja que amb la seva rapidesa, energia i precisió aconsegueix una alta intensitat emotiva Els metres, de cinc, set i nou pulsacions són els més usuals, amb…
plectre
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça semirígida que, subjectada amb els dits, serveix per a pinçar les cordes de l’instrument i posar-les en vibració.
En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló…