Resultats de la cerca

El seu realisme robust i un pèl matusser provocà la indignació de crítics i públic, acostumats als grans temes històrics de tradició romàntica

Generalment era acordada en cort, i s’aplicava a tant per foc, distribuïts segons categories de vegades era fixada damunt els llocs reials, baronials o eclesiàstics, i aquests feien llur propi repartiment El 1419 Alfons el Magnànim rebaixà al braç eclesiàstic l’import del dret, en consideració als deutes que arrossegaven del temps de Ferran I, i condonà per a l’esdevenidor als vassalls de l’Església el pagament del maridatge de les filles bastardes o illegítimes Aquesta concòrdia fou confirmada per Ferran II el 1481 i el 1510 A la cort de Barcelona del 1493 fou acordat que les exaccions…

En els països industrialitzats, l’oferta d’aliments és enormement variada En els últims anys s’han anat incorporant nombrosos productes, alguns dels quals, considerats exòtics, pràcticament estan a l’abast de tota la població Això no obstant, tot i tenir un ampli ventall de possibilitats autòctones, el cert és que encara molts individus solen basar llur alimentació, de manera rutinària, en uns pocs productes, als quals, pel motiu que sigui, estan més acostumats i no tenen pràcticament en consideració molts d’altres De fet, la poca varietat en l’alimentació és un dels defectes més…

Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història de Provença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de Tolosa i de Barcelona, mentre que la revolta dels Baus restà limitada a un període força…

Els Reis Catòlics crearen els càrrecs de virrei d’Aragó, de Navarra i de Galícia i el d’Índies per a Colom Carles V creà els virregnats i els càrrecs de virrei de Nova Espanya 1535 i el Perú 1544, i al s XVIII foren constituïts els de Nova Granada 1717 i el Riu de la Plata 1777 Napoleó I creà un virrei per al seu regne d’Itàlia L’emperador austríac tenia un virrei al regne Llombardovenecià/r2> , i el rei d’Itàlia, a Etiòpia En alguns territoris de la corona catalanoaragonesa els reis crearen també virreis Així ho feren a Sicília 1415, Sardenya 1417 i Nàpols 1505 En aquests regnes sovint l’…

Les ruïnes de l’antiga església de Sansor se situen en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre Consta que, a la darreria del segle XII, el temple de Sancor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada…

La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels esplets, els quals, a la seva…

En general, a Catalunya, per les transmissions a títol cal pagar la tercera part del valor de la cosa emfitèutica quan la transmissió és a títol lucratiu correspon el 21 i dos terços per 100, excepte quan es tracta de traspàs als descendents, en el qual cas no cal pagar res, o bé la transmissió emfitèutica és a Barcelona o en una localitat que gaudeixi dels seus privilegis, un dels quals és de no pagar per les transmissions a títol lucratiu Al territori de Barcelona, ha de pagar el lluïsme el venedor, i a la resta de Catalunya, l’adquiridor Quan es tractava de béns feudals, el lluïsme era la…