Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
pànic moral
Sociologia
Situació de neguit social provocat per l’atenció excessiva i desmesurada que els mitjans de comunicació sensacionalistes posen sobre alguns delictes relativament trivials, protagonitzats, sovint, per joves i adolescents.
La relativa trivialitat d’aquests delictes s’explica tant en termes de la naturalesa de l’ofensa com pel nombre de persones implicades L’expressió fou encunyada per SCohen l’any 1972 A la Gran Bretanya, per exemple, alguns actes de vandalisme de certs joves foren magnificats i considerats sovint com a característics de la ‘joventut violenta’ i viscuts com una amenaça per a l’ordre moral de la societat La reacció de la policia i els dirigents locals davant aquests actes vandàlics fou molt acusada i provocà la petició de penes molt severes contra els delictes i de…
drama
Sociologia
Conjunt d’accions rituals o institucionalitzades dutes a terme per individus mitjançant les quals la societat integrada per aquests individus es perpetua i al mateix temps es renova a si mateixa.
El terme fou introduït des de la psicologia social per Georges Politzer Hom inclou dins d’aquesta categoria tots aquells segments particularment significatius de la vida i de l’experiència comuna que tenen un desenvolupament limitat i definit en el temps i l’espai la petició de mà, el divorci, la sollicitud d’un augment de sou, la consulta a un metge, etc En aquestes accions hom pot considerar dos nivells el paper interpretat imposat per un marc social més o menys definit, i el marge dins del qual l’individu pot innovar amb més o menys èxit D’altra banda, dins d’aquest esquema, Max Weber…
burgès | burgesa
Història
Sociologia
Membre de la classe social dita burgesia.
Als Països Catalans, aquest terme és en desús des del segle XVI en les seves accepcions històriques fou reintroduït a partir del francès pels obrers de la Primera Internacional en llurs actes de propaganda, per a designar el propietari de fàbriques o posseïdor de capital
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per humanitzar el tractament…
fòbia social
Sociologia
Temor acusat i persistent produït per l’exposició a una o més situacions socials en què l’individu es veu exposat al judici i avaluació de persones que no pertanyen al seu àmbit familiar o al seu entorn més proper.
Algunes de les fòbies socials més habituals tenen lloc davant situacions com ara parlar en públic, anar a entrevistes, participar en festes, actes socials o altres El subjecte tem, sobretot, actuar d’un mode que sigui humiliant o compromès per a ell L’exposició a aquests contextos socials temuts provoca una resposta gairebé immediata de malestar i d’ansietat excessiva i irracional que pot derivar en una crisi d’angoixa
Sociologia
Lloc web de xarxes socials on els usuaris registrats poden participar i interactuar en una o més xarxes en funció dels seus interessos.
L’usuari disposa d’un espai per a construir el seu propi perfil, on pot introduir tot tipus d’informació personal documents, vídeos, fotografies, etc i definir el nivell de privacitat amb el qual vol protegir la difusió de la seva informació Fou creat l’any 2004 per Mark Zuckerberg i originalment era un lloc web només per als estudiants de la Universitat de Harvard Amb uns 1500 milions d’usuaris arreu del món 2015, Facebook ha esdevingut una de les principals empreses d’internet, Entre les fites de la seva expansió cal esmentar la compra d’ Instagram , la xarxa social per a compartir…
acció social
Sociologia
Qualsevol acció executada per un o diversos individus en funció de l’existència d’altres individus.
Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les característiques de l’…
Pierre Bourdieu
Educació
Sociologia
Sociòleg i educador francès.
Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…
sufragisme
Història
Sociologia
Moviment feminista per a la consecució del vot.
Les dones britàniques són les que més aviat i més durament portaren a terme aquest moviment Ja el 1866 John Stuart Mill havia presentat una moció al parlament demanant el dret de vot per a les dones, però fou rebutjada La figura més important del moviment sufragista britànic és Emmeline Pankhurst, que fundà la Women Social and Political Union 1903 Una filla seva, Christabel Pankhurst, dugué a terme, amb la dirigent obrera Annie Kenney, actes de provocació i violència per això les seves seguidores foren anomenades suffragettes , en contraposició a les sufragists de la Unió…
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…