Resultats de la cerca

De la relació dels condrostis amb els actinopterigis primitius es desprèn una determinada problemàtica Algunes de les línies evolutives d’aquest grup de pisciformes es van diferenciar en un passat primerenc és per això que actualment es fa difícil de conèixer la posició exacta d’algunes formes fòssils en relació amb els grups actuals Les principals característiques que defineixen aquest grup són la presència d’una cua heterocerca i d’un notocordi que es prolonga al llarg del seu lòbul superior, l’espiracle i les escates ganoides, grosses i proveïdes d’una capa de ganoïdina Els ossos…

Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper

Són constituïdes per una capa basal d’os densament laminat, una capa d’os vascular esponjós, una capa prima de dentina i una espessa capa externa d’esmalt ganoïdina En els teleostis moderns es conserven molt simplificades o bé s’han perdut completament

Els teleostis aglutinen el nombre més gran d’ordres i d’espècies de peixos prop de 400 que colonitzen les aigües dolces i marines dels Països Catalans Això no és gens sorprenent si tenim en compte que constitueixen el grup més diversificat de peixos i que hi podem trobar una gran varietat de formes i adaptacions Dins d’aquest conjunt modern de peixos ossis podem distingir dues categories la de les formes més primitives, com ara els osteoglossomorfs, i una altra de constituïda per tres grans subgrups els elopomorfs, els clupeomorfs i els euteleostis, caracteritzats sobretot pels dos ossos uro-…

Els peixos cartilaginosos o elasmobranquis fòssils Les dents dels peixos són les peces més mineralitzades i més dures del seu esquelet i fossilitzen molt bé La constància de la seva forma els dóna un gran valor diagnòstic en els elasmobranquis mostren una cúspide principal i una o més de secundàries, i es troben sempre aïllades La dent de la fotografia × 1, provinent del Miocè de Muro Mallorca, pertany a Carcharodon megalodon , un selaci que probablement arribà als 20 m de llargària Jordi Vidal / MIPS Els elasmobranquis més antics trobats a Catalunya pertanyen a la subclasse dels…

Són carateritzats pel fet d’ésser recoberts per un tegument format per una epidermis exterior, d’epiteli estratificat procedent de l’ectoderma, i un derma intern o còrion, de teixit conjuntiu que deriva del mesoderma pel fet de presentar l’endoesquelet constitutiu format per la columna vertebral, amb el crani, arcs viscerals, cintures de les extremitats i dos parells d’apèndixs articulars pel fet de tenir els músculs fixats a l’esquelet per a efectuar els moviments, el sistema digestiu complet, situat en posició ventral respecte a la columna vertebral i proveït de glàndules digestives grosses…

Diverses restes òssies recuperades al jaciment del període Triàsic mitjà Anisià del Tagamanent Vallès Oriental Josep Fortuny La fauna de vertebrats del Permià i el Triàsic dels ecosistemes marins és especialment ben coneguda i representada als Països Catalans per una fauna ictiològica i herpetològica diversa Els vertebrats dels ecosistemes continentals, en canvi, han estat històricament poc estudiats, tot i que actualment els amfibis i rèptils recuperats en aquests ecosistemes representen una fauna important, especialment del Triàsic Des d’un punt de vista cronològic, les restes de vertebrats…