Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Jean Japart
Música
Compositor flamenc.
El 1477 entrà a servir com a cantant a la cort del duc Ercole I d’Este a Ferrara, i hi romangué fins el 1481, any en què el seu nom desapareix del registre En aquesta cort fou un dels cantants amb el salari més alt Possiblement es traslladà a Bergen-op-Zoom, on, a la capella de la germandat de Liewe-Frowe, consta un Jaspart el 1507 El seu nom apareix en vint-i-tres cançons, algunes d’adjudicació problemàtica perquè el seu estil és semblant al d’A Busnois Compongué sobretot quòdlibets, combinant dues o tres melodies preexistents, i cànons enigmàtics Probablement fou amic de…
Ponç
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Antic monjo de Sant Ponç de Tomeres Occitània i bisbe de Ribagorça 1097-d 1103 Fou consagrat bisbe pel papa Urbà II Hàbil diplomàtic, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó obtingué l’adjudicació de Barbastre i un lot d’esglésies prop de Lleida que pretenia el bisbe d’Urgell, i amb l’amenaça d’un judici amb la intervenció del legat papal Bernat de Toledo féu cessar les pretensions d’aquest sobre la seu de Roda El 1101, després de la reconquesta de Barbastre, hi traslladà la capitalitat de la seva seu amb vista a ocupar més tard la de Lleida, cosa que feren els seus successors
John Hilton
Música
Músic i compositor anglès.
Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The…
Alejandro Agustín Lanusse
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar,…
Guifré II de Besalú
Història
Actuà durant llarg temps en collaboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una revolta contra…
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret a Cervera Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833, on des del 1848 s’encarregà de l’organització de l’Arxiu Municipal Collaborà a El Constitucional i al Diario de Barcelonal El 1815 fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona—n’era secretari el 1817—, i posteriorment fou membre també de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la de Bones Lletres —en què el 1841 llegí el poema català La persecució dels porcs , que havia aparegut al Diario de Barcelonal el 1808 i que hom li ha atribuït sense…
Macià Alavedra i Moner
© AVUI/R. SOLÀ
Política
Polític.
Fill del poeta Joan Alavedra , passà una part de la infantesa a l’exili francès Posteriorment retornà a Catalunya i es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona Treballà com a assessor jurídic en l’empresa privada Copresident d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , partit del qual fou cofundador, el 1977 fou elegit diputat al Congrés espanyol dins el Pacte Democràtic per Catalunya, i reelegit el 1979, ara per Convergència Democràtica de Catalunya El 1978 fou un dels membres de l’anomenada Comissió dels Vint que redactà l’avantprojecte de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979…
Manuel (o Anscari) Mundó i Marcet
Historiografia catalana
Paleògraf i historiador.
L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Ha exercit la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on ha estat catedràtic de paleografia i diplomàtica Ha estat també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la…