Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a “El Vapor”, Diario de Barcelonal i “El Guardia Nacional” Des del 1839 excellí com a orador forense, a l’ensems que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a “La Antorcha Manresana” i “La Luz” Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997, p 371-386 Vegeu bibliografia

Publicà les novelles La llum i l’ombra 1931 i Albada 1933 Centrat en temes artístics, ingressà a la Junta de Museus el 1931 Fou conservador adjunt des del 1947 del Museu d’Art Modern de Barcelona, on després esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, durant els Àustria i durant els Borbó 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 i la biografia L’escultor Joan Rebull 1960

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona…

Fou especialista en histò-ria de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Mu-seu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del s XIX i del modernisme a L’art català 1958 i la biografia L’escultor Joan Rebull 1960, com també poemes a La Nova Revista 1927 És autor de les novelles La llum i l’…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Exercí d’eclesiàstic Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i de Zuric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou impulsor del “Butlletí de Dialectologia Catalana” i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Entre les seves nombroses publicacions destaquen l’ Atles lingüístic…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba, fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’Institut-Escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut del Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66 i a la nova Universitat Autònoma, a Sant Cugat del…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1906, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma 1911-13, etapa decisiva per a la seva formació Com a adjunt a la BC 1914 es dedicà als documents històrics, llibres impresos i manuscrits El 1918 entrà a la Secció Històrica de l’IEC i, des del 1923, en fou representant a la Unió Acadèmica Internacional Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi Sobre Arnau de Vilanova destaca una collecció de documents que…

Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona 1972 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna L’obra narrativa de Quim Monzó 1989, ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides Militant del Partit Socialista de Mallorca PSM, en…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, ha collaborat com a crític a La…