Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Miquel del castell de Granyena de Segarra
Art romànic
Aquesta església fou la capella del castell de Granyena, seu d’una comanda templera i després hospitalera Ja era construïda l’any 1136, en què els templers van demanar al bisbe de Vic el dret a tenir un capellà propi per a la capella del castell El bisbe els autoritzà a tenir un capellà lliure de la jurisdicció parroquial i els concedí permís per establir un cementiri al costat de la capella Al segle XIV hi ha força llegats piatosos adreçats a aquesta església El primer conegut és de 1312 És molt probable que s’aprofités la pedra d’aquesta capella per a la construcció de la…
Sant Pere de la Curullada (Granyanella)
Art romànic
L’actual església parroquial és un edifici barroc bastit al segle XVII que en substituí un altre de romànic, avui totalment enrunat, situat a la partida anomenada de Sant Pere, a l’indret on s’emplaçà en un principi el poble de la Curullada La primitiva parròquia és documentada des de molt antic Apareix per primera vegada en les llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on consta l’hagiotopònim Sancti Petri de Cruciada Hi ha també notícies de llegats testamentaris adreçats a aquesta església des del principi del segle XII, com els que realitzaren el 1112…
De Poenitentia i Libri Synonimorum et Soliloquiorum, de sant Isidor
Art romànic
Un detall del foli 6v amb una caplletra “A”, en la qual hi ha una rica ornamentació vegetal Aquest còdex és obra d’Ermemir Quintilià, que el realitzà l’any 1056 G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 43 es tracta d’un manuscrit de 106 folis de 27’5×23 cm, escrits en regular lletra carolina a dues columnes i amb decoració de caplletres amb tinta, vermell ataronjat i groc * Conté els textos d’Isidor de Sevilla que donen títol al còdex, alguns breus fragments de sant Jeroni, l’obra De Trinitate d’Alcuí i l’epístola del mateix autor Ad Eulaliam Virginem Al final del foli 5 la frase Finit…
Casa forta el mas del Rei (Áger)
Art romànic
Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…
Les relacions entre articles i clients
Art romànic
Introducció En aquest text partirem de l’estudi i l’anàlisi de documentació aplegada per historiadors i historiadors de l’art i que té relació amb el problema que es planteja, també en període romànic a Catalunya, entre artistes, clients i consumidors de l’obra d’art Tenim presents gran part dels treballs de Josep Puig i Cadafalch sobre arquitectura, el de Josep Gudiol i Cunill a Els primitius , de Josep Lladonosa sobre Lleida, de Pierre Bonnassie, els reculls documentals de Cebrià Baraut a Urgellia , etc La interpretació i valoració d’aquesta documentació ens portarà a aprofundir i constatar…
El marc històric del romànic de la Noguera
Art romànic
Prehistòria Dolmen de Sòls de Riu, situat en el jaciment arqueològic de l’Espluga dels Tres Pilars la Baronia de Rialb, que hom ha datat entre el calcolític I el bronze antic anys 2200-1500 aC J Giralt La primera presència de comunitats humanes a la comarca de la Noguera s’ha documentat en el context de la primera etapa de la glaciació würmiana Aquestes comunitats d Homo sapiens neanderthalensis del paleolític mitjà van viure en un moment climàtic més fred que l’actual Aquesta fou possiblement la causa de la seva extinció Chaline, 1982 Entre el 40 000 i el 35 000 aC, en el trànsit del…
Conquesta i organització de la Noguera
Art romànic
Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…
L’ocupació andalusina de la Noguera
Art romànic
Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant de les quals hi havia Roderic i Àkhila, que pretenien succeir el…
Santa Maria de Serrabona (Bula d’Amunt)
Art romànic
Situació Vista general de l’antiga canónica, que es dreça en un esperó rocós sobre la vall del Bulès ECSA - A Roura Vista de la capçalera de l’església, fruit d’una ampliació del segle XII que es correspon amb l’acta de consagració de l’any 1151 ECSA - A Roura L’antic monestir de Serrabona és situat en una vall afluent del Bulès, al centre de l’actual terme de Bula d’Amunt, en un esperó rocós de 598 m d’altitud Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 33’ 48” N - Long 2° 35’ 48,6” E Per a arribar a Serrabona cal prendre la carretera D-618 a partir de Bulaternera A 7 km, un trencall a mà dreta mena fins…
El marc històric del romànic de la Segarra
Art romànic
El topònim Segarra Un aspecte del territori segarrenc al sector nord-oest de Cervera, amb els petits nuclis de l’Aranyó i Montcortès en primer terme ECSA-J Todó Fins fa pocs anys diferents corrents erudits, seguint la tradició iniciada per Pèire de Marca al segle XVII, consideraven el nom de Segarra com una evolució del mot Ascerris Aquesta ciutat dels lacetans, citada pel geògraf grec Ptolemeu II, 6, 72 al segle II dC, no ha estat encara identificada i la derivació etimològica d’ambdós mots es presenta avui més que dubtosa En realitat la comarca ha conservat el nom del municipi romà Sigarra…