Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
prototròfia
Biologia
Tipus de nutrició dels organismes que, per a subvenir a llurs necessitats biològiques, assimilen directament un element químic simple, el qual intervé així en el metabolisme.
Les plantes aeròbies són prototròfiques respecte a l’oxigen, com determinats bacteris ho són respecte al nitrogen o al sofre
catalasa
Bioquímica
Hidroperoxidasa que catalitza la reacció de dismutació del peròxid d’hidrogen a oxigen i aigua (2H 2
O 2
=O 2
+ 2H 2
O).
Aquest enzim actua també sobre altres substrats donadors d’electrons, com l’etanol És l’enzim conegut de major activitat És una hemoproteïna existent en el fetge, el ronyó, els eritròcits i gairebé en totes les cèllules aeròbies
eubacterials
Biologia
Ordre de bacteris molt extens i ben estudiat que comprèn individus en forma de coc o de bacil.
Hi abunden les espècies immòbils les mòbils tenen flagels perítrics, la qual cosa les separa d’altres grups Hi ha famílies grampositives i gramnegatives, espècies capsulades i no capsulades, formes sapròfites i paràsites, aeròbies i anaeròbies, esporògenes i sense espores, mesòfiles, termòfiles, criòfiles, etc Aquest ordre comprèn els bacteris més típics i de més importància sanitària i econòmica
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
fermentador
Química
Reactor químic on hom duu a terme la fermentació
.
Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera…
estreptococ
Biologia
Gènere de bacteris coccoides grampositius, de la família de les estreptococcàcies, que es presenten en cadenes o parelles de cèl·lules irregulars, ovalades o lanceolades.
La majoria d’espècies són aeròbies facultatives Les diferents soques d’estreptococs poden ésser identificades gràcies a l’alteració que produeixen en la sang que moltes necessiten en el medi de cultiu Mitjançant proves serològiques de precipitació han estat reunits grups d’estreptococs caracteritzats pels seus antígens Els estreptococs de la llet Slactis i Scremoris no són ni hemolítics ni patògens, produeixen l’acidificació de la llet i tenen importància en la fermentació natural de molts productes làctics formatge, iogurt, etc Els estreptococs de la boca i del tracte…
fermentació
Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
Els mesozous
Els mesozous constitueixen un petit grup d’organismes pluricellulars i endoparàsits que viuen en els nefridis dels calamars i els pops, i en els teixits d’altres invertebrats marins Hom ha interpretat la seva morfologia de dues maneres diferents hi ha qui considera que són formes molt modificades d’un altre grup d’invertebrats concretament, de trematodes digenis, que s’han simplificat a causa de la seva vida parasitària els altres, per contra, pensen que es van originar a partir d’algun tipus de protists ciliats Durant molt de temps han estat considerats dins el fílum dels asquihelmints No…
vida
Nivells d’organització dels éssers vius
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
Els constituents i les propietats dels sòls
Els constituents inorgànics dels sòls L’origen dels constituents inorgànics del sòl Els materials de tipus inorgànic que formen la fase sòlida del sòl són constituïts per silicats, òxids i hidròxids metàllics en determinats casos per aluminosilicats amorfs i en d’altres per carbonats o sulfats més rarament hi ha clorurs, fosfats o sulfurs Les proporcions relatives en què es presenten els diversos minerals varien en funció del tipus de material a partir del qual s’ha desenvolupat el sòl, i dels processos edafogenètics actuants En els sòls dels Països Catalans els carbonats tenen un paper…