Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
afinador
Afinador de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Cada un dels mecanismes propis d’alguns instruments musicals cordòfons i membranòfons que, accionats per l’intèrpret, permeten variar la tensió de les cordes o membranes per a modificar-ne l’afinació o el timbre.
Més en general, qualsevol mecanisme susceptible de modificar l’afinació parcial o general d’un instrument En els cordòfons, consisteixen en petites palanques, fixades al cordal, mogudes per un cargol de precisió que en tensar o afluixar la corda permeten ajustar-ne l’afinació amb més precisió i rapidesa que les clavilles , fins i tot en el mateix moment de l’execució musical En els membranòfons d’afinació determinada aquests mecanismes permeten ajustar la nota i fins i tot canviar-la Els procediments més antics consistien en una sèrie de cargols que fixaven el cercle de suport de la pell o…
afinador
Indústria tèxtil
Instrument proveït d’una part activa d’esmeril, que és col·locada sobre la carda quan se n’ha d’esmerilar el raspall d’acer, anomenat guarnició, de què són proveïts la bota, el llevador i els xapons.
afinador
Història
Música
Persona que tenia per ofici de vigilar l’exactitud dels pesos i de les mesures utilitzats en les transaccions mercantils i de corregir-ne qualsevol imperfecció.
A Barcelona era un funcionari municipal fins el 1461 el càrrec fou triennal des d’aleshores esdevingué vitalici
afinador | afinadora
Persona que té per ofici d’afinar pianos i altres instruments músics.
afinador | afinadora
Persona que afina.
afinador electrònic
Música
Aparell que ajuda a afinar els instruments musicals, utilitzat per instrumentistes, afinadors professionals o constructors d’instruments.
Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber…
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del s XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del s X i, a la fi del s XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era encomanat a…
cornamusa
Cornamusa gallega del 1940
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent, anomenat també bot, botet o sac de gemecs, consistent en un bot de pell que serveix de dipòsit d’aire i al qual s’adapten diferents canons o tubs, un dels quals serveix per a insuflar l’aire amb la boca i els altres per a produir sons, bé una melodia, bé un so continu que fa d’acompanyament.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que barreja llengüeta doble i senzilla És constituït per tres elements bàsics el sac, el grall i els bordons El sac, també anomenat odre o sarró, és un recipient de pell d’animal semblant a un bot petit dels usats per a posar-hi vi que fa l’ofici de dipòsit de vent Sol sostenir-se sota un braç, que el pressiona per a insuflar l’aire que conté en els tubs sonors, i gairebé sempre és revestit amb una roba segons el gust del cornamusaire És tradició fer-lo amb una pell de xai o de cabrit assecada, adobada i impermeabilitzada o girada amb…