Resultats de la cerca

Només se'n conserva un exemplar a la biblioteca de la Universitat d’Uppsala, descobert i reeditat per Rafael Mitjana el 1909 Conté 53 peces amb texts religiosos i profans, 3 en català, 2 en portuguès, 1 en gascó i la resta en castellà, generalment de caràcter popularista Són anònimes, llevat dels de Nicolau Gombert i d’Enríquez de Valderrábano, i algunes atribuïdes a Juan de la Encina, Juan Vázquez, Mateu Fletxa el Vell, Bartomeu Càrceres, Cristóbal de Morales Musicalment són d’una gran expressivitat i presenten afinitats amb les frottole italianes El conjunt procedeix de la…

El seu nom de baptisme era Pere Escolà de Montserrat, tingué per mestre de música Joan Marc El 1636 entrà com a monjo al monestir de Montserrat, on fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella durant més de 30 anys Residí algunes temporades a Madrid Hàbil instrumentista orgue, arpa i altres intruments, home d’una cultura humanista notable, es distingí, sobretot, en la composició musical Compongué moltes obres vocals a un i a més cors, en llatí misses, vespres, completes, antífones, motets, lletanies, etc i en castellà, algunes de les quals s’han perdut Les seves obres conegudes han…

Professor de romanística a Jena, Viena i Bonn És autor de les darreres grans obres de síntesi de la lingüística romànica Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1890-1902 i Romanisches etymologisches Wörterbuch ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1911 3a edició, 1935 Fundà la revista Wörter und Sachen  ‘Paraules i coses’ La seva darrera obra, Das Katalanische ‘El català’, 1925, és un estudi del català comparat amb el castellà i amb l’occità en què, tot abandonant la posició primitiva de considerar el català com un dialecte de l’occità, posa…

Entre els diferents criteris proposats pels naturalistes per a classificar els organismes cal esmentar la taxonomia clàssica , que fa una separació de grups d’organismes en funció d’afinitats entre caràcters fonamentals i hereditaris, de manera que classifica en la mateixa espècie els organismes amb totes, o gairebé totes, les característiques comunes, en el mateix gènere els grups directament relacionats, etc la taxonomia numèrica , basada en els principis d’Adanson, segons els quals totes les característiques tenen el mateix valor i cal descriure'n tantes com sigui possible i…

El fet lingüístic representat per les afinitats entre aquestes llengües té un interès teòric molt alt, car, bé que són llengües originàriament pertanyents a branques distintes de l’indoeuropeu, avui tenen en comú un cert nombre de trets estructurals notables, que només poden ésser un resultat de la difusió i l'associació La branca de la lingüística que estudia aquest grup de llengües és la filologia balcànica o balcanologia El fet sintàctic més patent que uneix aquelles llengües és la desaparició total o parcial de l’infinitiu, i el reemplaçament per clàusules conjuntives amb…

Són vermiformes, amb el dors bombat i la part ventral plana en el cos hom els distingeix un tronc i un cap proveït d’una trompa retràctil voltada d’espines quitinoses Externament són revestits d’una cutícula articulada, semblant a una armadura, formada d’anells o segments cadascun dels quals és proveït lateralment de quetes Tenen una cavitat blastocèlica plena d’un líquid amb cèllules emigrants, i l’aparell digestiu és ben desenvolupat no tenen aparell circulatori, i el sistema nerviós és ganglionar L’aparell excretor és format per protonefridis Els sexes són separats el desenvolupament és…

A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…

Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més comuna als…

És autor d’assaigs brillants com Literatur für Zeitgenossen ‘Literatura per a contemporanis’, 1966, Aussichten des Romans ‘Perspectives de la novella’, 1968, Die Verdrängte Phantasie ‘La imaginació reprimida’, 1972, i de novelles com Der Löwengarten ‘El jardí dels lleons’, 1961, Hausmusik Ein deutsches Familienalbum ‘Vetllades musicals Un àlbum alemany de família’, 1962 i  Panzer-kreuzer Ptjomkin ‘El cuirassat Potiomkin’, 1967 Les dues últimes obres reflecteixen de forma crítica la societat alemanya del moment en relació amb el seu passat feixista També escriví teatre Jettchen Geberts…

Bé que té amb els parlars occitans veïns notables afinitats lèxiques tampar , ‘tancar’ picaire, 'llenyataire’ araire , ‘arada’ i morfològiques peixis, 'peixos’ porteren , ‘portaren’ naixic, 'nasqué’ miu, miva, 'meu’, ‘meva’ as, 'als’ teni, 'tinc’ aquell -a, 'aquest -a’, els tres més remarcables són la conservació de l’article lo, los, 'el’, ‘els’, i el fonetisme, el qual, bé que sovint l’acosti a l’occità —com la vocalització de la - l - + consonant autre, 'altre’ cauç, 'calç’ i les mutacions qua-, gua-, a ca-, ga- catlla, 'guatlla’ gardar, 'guardar’, i com la conservació del diftong àton…