Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Llums i ombres
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 105 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…
Martínez Verdugo
Música
Família d’organistes castellans.
Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…
Combat de nit
Literatura catalana
Novel·la de Josep M. Espinàs publicada l’any 1959.
Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera,…
Zamoyski
Família polonesa que donà al país alguns homes d’estat i polítics eminents.
Sobretot se’n destacaren Jan Zamoyski Skokówka 1542 — Zamość 1605, secretari de Segimon II August 1565 i gran canceller d’Esteve I 1578, que el 1592 assolí que Segimon III també fos rei de Suècia Andrzej Zamoyski 1716 — 1792, que fou gran canceller 1764-68 i el 1780 presentà a la dieta un projecte de sistema parlamentari, acceptat el 1791 el seu fill, Stanisław Kostka Zamoyski 1775 — 1856, que assolí el títol austríac de comte, que heretaren els seus fills Władysław Zamoyski Cracòvia 1803 — París 1868, ajudant de camp del virrei Constantí i creador de l’exèrcit polonès que…
Galli
Família d’artistes italians coneguda amb el sobrenom de Bibiena.
En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i construí l’església…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria Caffarel…
10 + 2. El gran secret
Cinematografia
Pel·lícula del 2000–2001, Animació, 84 min., dirigida per Miquel Pujol.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estudis Acció Hilari Pujol, Cerdanyola del Vallès AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Maite López Espí, amb Roser Valero i Rosa Maria Pérez MUNTATGE Xavier Cabrera MÚSICA Manuel Gil, Rudy Gnutti DIRECCIÓ D’ANIMACIÓ Joan Espinach, Valentí Domènech, Fernando Moro FONS RLópez Espí DIRECCIÓ 2D Ibán Roca ESTRENA Barcelona en català i Madrid, 17082001 PREMIS Goya 2002 nominat al millor film d’animació Sinopsi Al País dels Nombres hi ha una escola dirigida pel professor Aristòtil i el seu ajudant el ratolí Infinit, uns alumnes molt especials els nombres Però aquesta…
Gaggini
Arquitectura
Família d’arquitectes i d’escultors italians originaris de Bissone, a la Llombardia, actius sobretot a Gènova i a Sicília als ss XV i XVI.
Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…
comtat de Torrefiel
Història
Títol concedit el 1816 al tinent coronel de cavalleria Rafael Maria Barberà, òlim Puigmoltó i de la Tonda, primer vescomte de Miranda, ajudant de camp del general Bessières.
Continua en la mateixa família