Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Tomàs Vellvé i Mengual
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic.
Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns…
Francesc Mirambell i Giol
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Estudià a la Universitat de Cervera i al seminari de Vic Es dedicà als estudis agrícoles collaborà a Memorias de Agricultura y Artes 1815-21, publicada per la Junta de Comerç de Catalunya, fomentà el conreu, especialment de les patates, a Prats de Lluçanès i llegí treballs a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona Publicà també diversos alfabets, com Anocugeni o alfabeto reformado universal 1813, Anocugeni compendiado, Petit alfabet català segons los principis de l’anocugeni o alfabet reformat 1815, Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano 1817, etc, i un Mapa de la…
taxa d’analfabetisme
Educació
Proporció d’analfabets sobre la població total considerada.
Sol ésser donada en percentatge sobre el total de majors de 15 anys i distingeix la població masculina de la femenina El valor és distint per a cada país car no solament el concepte d’analfabetisme i les edats considerades varien d’un país a l’altre, sinó que uns consideren tota la pobla ció, i d’altres només l’autòctona uns consideren analfabets la població no controlada o àdhuc els semianalfabets, i d’altres, no També, una més gran proporció de vells pot donar una taxa d’analfabetisme més alta per un mateix grau d’escolarització Finalment, certs països només consideren alfabets…
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien l’ISA…
Hermann de Reichenau
Música
Teòric de la música alemany.
Monjo benedictí originari d’una família noble, estudià al monestir de Reichenau sota el mestratge de l’abat Berno i professà en aquest mateix monestir l’any 1043 Fou un intellectual amb amplis coneixements i interès per disciplines tan variades com la història, la música o l’astronomia La seva contribució més important és una cronologia des dels orígens de l’era cristiana fins a l’any de la seva mort, on recull moltes notícies d’interès musical També fou l’autor del tractat Opuscula musica , on parla dels modes gregorians i rebutja la notació dasiana proposant-ne una altra per a representar…
Ricard Giralt i Miracle
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Creador gràfic, dissenyador i impressor.
Es formà amb el seu pare, notable gravador litògraf, i a Llotja Director artístic de l’editorial Seix i Barral, des del 1929 s’especialitzà en el disseny de cartells per a un gran nombre d’entitats, tant públiques com privades El 1947 fundà Filograf RGM , Institut d’Art Gràfic, i el 1954 l’editorial PEN Treballà, fonamentalment, en el camp de l’imprès de qualitat i les seves creacions, a mig camí entre l’imprès romàntic i la nova tipografia, el feren un pont entre la tradició tipogràfica noucentista i els nous corrents racionalistes Dissenyà diferents alfabets, entre ells el…
Pío Beltrán Villagrasa
Historiografia catalana
Epigrafista, numismàtic i professor de matemàtiques.
Estudià ciències exactes a la Universitat de Madrid, on es llicencià 1909 i es doctorà 1911 amb Cuadros de sumas y sus aplicaciones El 1914 guanyà les oposicions a la càtedra de matemàtiques de l’institut de Santiago de Compostella i, després de diversos trasllats, el 1925 ocupà la càtedra de l’institut Lluís Vives de València fins a la seva jubilació 1959 A banda de la seva professió, s’interessà per l’arqueologia, la numismàtica i l’epigrafia Treballà en les excavacions de la necròpoli romanocristiana de la Fàbrica de Tabacs a Tarragona El 1943 fou nomenat comissari local de les…
Cy Twombly
Pintura
Escultura
Pintor i escultor nord-americà.
Estudià a la Universitat de Washington, a la Lee University de Lexington, on es graduà l’any 1946, al Museum School de Boston i a la Student Leage de New York entre el 1948 i el 1951 En passar per l’influent Black Mountain College 1951-52, prengué contacte amb els pintors Robert Motherwell i Franz Kline Als anys cinquanta residí i treballà a Nova York, on formà part de l’avantguarda que incloïa, entre d’altres, Jasper Johns i Robert Rauschenberg , al qual estigué molt viculat professionalment L’any 1957 fixà la seva residència definitiva a Roma Si bé és hereu directe de l' expressionisme…
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l’altura que…
L’escriptura
D’ençà de la invenció de l’escriptura a l’Orient Mitjà, concretament a l’antiga Sumèria entre el 3300 i el 2900 aC, algunes civilitzacions han dissenyat sistemes d’escriptura diferents per tal de representar gràficament la llengua oral i fer així durables els missatges verbals En aquest mapa es mostren els principals sistemes d’escriptura que s’utilitzen en l’actualitat arreu del món Els sistemes d’escriptura acostumen a dividir-se en alfabètics, sillàbics i logogràfics Els alfabets estableixen una correspondència entre les articulacions sonores mínimes d’una llengua i unes grafies que poden…