Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
biofilm algal
Ecologia
Biofilm d’algues microscòpiques.
D’una banda, constitueix un valuós bioindicador de l’estat ecològic del sistema fluvial, principalment pel que fa als efectes tòxics dels metalls pesants D’altra banda, els biofilms algals han demostrat tenir capacitats per a neutralitzar l’eutrofització i la contaminació dels rius La fotosíntesi que fan aquests biofilms genera oxigen i consumeix diòxid de carboni Aquest consum de diòxid de carboni incrementa el pH, cosa que provoca la precipitació de fosfats dissolts en l’aigua L’excés de nitrogen i els fosfats són absorbits pel biofilm en la creació de biomassa Tot aquest procés collabora…
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la…
Les psoràcies
Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a causa de la…
La vida bentònica permanentment submergida
Els factors ambientals que actuen per sota el nivell de la mar són essencialment diferents als que regeixen les comunitats emergides En un món constantment submergit, la disponibilitat hídrica deixa de ser un problema els organismes, que no estan preparats per a sobreviure als períodes d’emersió, moren quan queden accidentalment en sec a causa d’unes fortes minves L’hidrodinamisme varia qualitativament i quantitativament segons la fondària És turbulent i fort a la zona litoral, té un moviment de vaivé en els primers metres zona d’oscillació i minva i es torna unidireccional i horitzontal a…
Els fongs liquenificats: el tipus d’organització liquen
Els líquens són fongs que, gràcies a associar-se amb algues o cianofícies, han esdevingut autòtrofs com les plantes verdes i, alhora, s’han adaptat molt bé a les condicions extremes Per això, com en la fotografia, poden colonitzar superfícies inhòspites per a altres plantes, com ara aquest bloc de gres roig, que gairebé desapareix del tot sota el mosaic polícrom dels tallus juxtaposats de diversos líquens, entre els quals veiem diverses espècies de Porpidia, Hafellia, Aspicilia, Rhizocarpon, Pertusaria, Lecidella , etc En molts casos, el creixement dels tallus resta blocat quan dos d’…
La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni
El vessant sud del Montgó, des de la vall del riu de Gorgos, ocupada per conreus de secà Martí Domínguez La serra del Montgó i el cap de Sant Antoni 113, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’espai constituït pel Montgó i el cap de Sant Antoni representa sens dubte un dels paratges més valuosos, interessants i significatius del litoral valencià Situat en la comarca de la Marina Alta, el Montgó és un espectacular relleu individualitzat, de 753 m d’altitud i abruptes vessants que culminen en un cingle gairebé continu de fins 100 m de desnivell La mola de la serra…
Les catinariàcies i les ramalinàcies
Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…