Resultats de la cerca

Format a la Universitat de Barcelona amb el mestratge de Francesc Barjau, passà, el 1917, a Madrid –on fou alumne del doctor Yahuda– i posteriorment a París 1918 Dos anys després, fou nomenat director del Departament de Llengua i Literatura Espanyola de la Queen’s University de Belfast Irlanda del Nord, d’on arribà a ser catedràtic durant el període 1926-60 Fou un dels principals pioners dels estudis hebraics en uns moments en què la literatura judaicocatalana era, com reconegué Antoni Rubió i Lluch l’any 1916, «un continent espiritual desconegut» Un dels seus primers treballs fou l’edició de…

Desenvolupament enciclopèdic El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878 La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat , que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor , tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al…

Vida i obra Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s XVI i principi del XVII per raó dels diversos…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i el 1914 es llicencià en història Després de guanyar les oposicions al cos d’arxivers, fou destinat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i, després d’una breu estada a Girona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1920 D’aquests anys són les primeres publicacions articles d’actualitat i culturals en diaris de València i Barcelona, traduccions literàries i científiques, i, sobretot, un seguit de reculls de contes que li proporcionaren un considerable prestigi en els cercles literaris barcelonins Interessat des de sempre…

Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 excercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…

Vida i obra Fou un dels erudits més importants del cinc-cents valencià, però, a diferència d’altres coetanis interessats per l’erudició, considerà que l’ofici d’historiador era més útil per a construir el present que per a fixar el passat En el cas de Vives només es pot parlar d’una història aplicada i orientada en funció d’objectius diversos en uns casos li serví de documentació per als estudis filològics o filosòfics en d’altres, per a determinar l’evolució de les disciplines, i per a esbrinar els defectes i les solucions d’oficis i metodologies Descendent de dues famílies de mercaders…