Resultats de la cerca

Les seves afeccions teatrals el portaren a reunir una important collecció de peces escèniques en llengua catalana, avui a la Biblioteca de Catalunya

En les suspensions utilitzà els títols Lo Tibidabo 1879, La Veu de Catalunya 1880 i Lo Catalanista Eixí fins el 30 de juny de 1881 en què fou suspès per Almirall arran del seu trencament amb Pi i Margall Defensà el republicanisme federal i intentà de formar consciència catalanista Prestà una atenció especial a la informació de les comarques i procurà d’actuar com a portaveu de les classes populars

Amb motiu del Congrés Catalanista del 1880 polemitzà amb Diari Català , i el periòdic de Valentí Almirall fou suspès perquè semblà que amb la seva resposta atacava el principi d’unitat nacional

Contradictori i escandalós, aconseguí d’ésser un dels periòdics de més venda de la ciutat Continuador d' El Telégrafo , sortí per primera vegada el 10 de febrer de 1879 i fou editat fins el 25 de gener de 1939 Havia estat fundat per Manuel de Lasarte, i fou propietat de la seva família, a la qual pertanyien Ferran Patxot i Manuel Busquets, entre d’altres En fou director, per més de 30 anys, Jaume Claramunt Hi collaboraren la majoria d’escriptors republicans Robert Robert, Conrad Roure, Claudi Ametlla, Màrius Aguilar, Àngel Samblancat, Antoni Feliu i Codina, Valentí Almirall,…

Posteriorment s’anomenà La Gralla Setmanari català y literari Aparegué imprès en català entre el 1885 i el 1888, i sortiren 168 números Foren directors, successivament, Josep Baitx i Balil, Enric Ràfols i Parés i un altre cop Josep Baitx Dins de la seva línia ideològica, cal subratllar lemes com Tot per Catalunya i per Espanya , més tard Per la pàtria y per la pàtria , i també Pro Pàtria , a través dels quals hom pot observar una certa evolució cap a un nacionalisme més radical preindependentista Pel que fa al contingut, s’hi publicaven treballs literaris, polítics i socials, i notícies…

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en…

Continuació d’ El Federalista  octubre del 1868 - juliol del 1869, el nom fou canviat per a destacar la seva defensa del pacte de Tortosa maig del 1869 Fou el portaveu oficial dels republicans federals catalans i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya

Llicenciat en dret, participà en l’ambient bohemi i iconoclasta de la Barcelona de la seva joventut, i fou amic i company de Frederic Soler i Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres teatrals Afecte a l’ideari de Valentí Almirall, fou collaborador assidu del Diari Català , on publicà una traducció de La Ilíada Féu popular el pseudònim de Pau Bunyegas a nombroses publicacions com Lo Noy de la Mare , de la qual fou director i únic redactor, Un Tros de Paper , Lo Gay Saber , La Renaixensa , La Ilustració Catalana , La Campana de Gràcia , L’Avenç , L’…

Fill de Joan Lluís Oliver i Sabrafín, que milità en els moviments progressistes de l’illa a partir del 1868 i fou un dels introductors del periodisme modern a Mallorca, començà a collaborar de molt jove a publicacions mallorquines i s’inserí en el corrent renaixentista autòcton Es llicencià en dret a Barcelona Installat a Palma, collaborà en Museo Balear i La Roqueta i participà en la creació de La Almudaina , on inicià una acció de propaganda autonomista concretada en una vindicació de la personalitat històrica i cultural de Mallorca El 1891 publicà Cosecha periodística i l’any següent…

Actiu catalanista des de molt jove, la seva tasca periodística tingué aviat un doble vessant d’una banda, participà en el moviment literari del moment, sovint en estreta collaboració amb F P Briz redactor d' El Calendari Català , fou secretari de redacció de Lo Gai Saber —on traduí Lo cíclop d’Eurípides i el Calendau de Mistral— i collaborà sovint en La Renaixença , amb obres de creació i comentaris crítics D’altra banda, desenvolupà una gran activitat dins el camp de la sàtira política en Lo Cop 1868, Lo Ponton 1870 i altres publicacions, però sobretot a La Campana de Gràcia i L’Esquella de…