Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
alquí
Química
Nom genèric dels hidrocarburs acíclics que tenen en llurs molècules un enllaç triple.
Llurs propietats són les generals dels composts de la sèrie acetilènica Els alquins, de fórmula general C n H 2 n - 2 , s’anomenen substituint en el nom de l'alcà corresponent el sufix - à pel sufix - í i indicant, si cal, per un nombre —el més petit possible— la posició del triple enllaç Per excepció, el més simple dels alquins és anomenat acetilè
catalitzador de Wilkinson
Química
Cristalls de color taronja, solubles en medis apròtics, que es fonen a 158 C.
Hom l’obté per reacció en el si d’etanol de la trifenilfosfina, C 6 H 5 3 P, amb el triclorur de rodi, RhCl 3 3H 2 0 Fou el primer agent actiu conegut per a la hidrogenació en fase homogènia d’olefines i alquins en condicions suaus de pressió i temperatura el seu ús fou introduït per G Wilkinson l’any 1966 És també actiu en processos de descarbonilació Té una gran aplicació
pirazole
Química
Compost heterocíclic d’elevada toxicitat consistent en un anell de cinc membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,2.
Presenta caràcter aromàtic És un sòlid cristallí blanc que es fon a 70°C, bull a 186-188°C i és soluble en aigua, alcohol, èter i benzè Tant el pirazole com els seus derivats són obtinguts per reacció de composts diazo amb alquins Els pirazoles poden existir en dues formes tautòmeres, indistingibles en el compost no substituït, que àdhuc poden ésser aïllades en alguns casos particulars El pirazole és lleugerament bàsic i forma sals amb els àcids inorgànics Tot i ésser resistent als oxidants i als reductors, pot ésser hidrogenat catalíticament de primer a pirazolina i després a…
reacció d’addició
Química
Nom genèric de les reaccions orgàniques en les quals els elements d’una molècula —en general simple— (addend) s’addicionen sobre una altra molècula que conté un enllaç doble o triple (substrat), fixant-se sobre els àtoms entre els quals l’enllaç múltiple existia.
Un cas típic d’addició és la hidrogenació dels alquens o alquins, per exemple, la hidrogenació de l’etilè Les reaccions d’addició constitueixen un dels tres grans grups en què les reaccions orgàniques poden dividir-se Allò que específicament les caracteritza és la desaparició en el substrat d’almenys un enllaç ε i la formació d’almenys dos nous enllaços σ amb altres tants àtoms o grups, els quals poden provenir de l’escissió homolítica o heterolítica de l’addent o poden tenir ja prèviament una existència autònoma cas de l’addició d’ions Les reaccions d’addició comprenen reaccions…
olefina
Química
Cadascun dels hidrocarburs que contenen en llur estructura almenys un enllaç
doble entre àtoms de carboni adjacents.
Segons el nombre d’enllaços dobles que contenen, hom els classifica en monoolefines, diolefines, triolefines, etc, els quals, d’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, són anomenats genèricament alquens , alcadiens , alcatriens , etc Els noms de les olefines són formats substituint l’acabament - à del nom de l’alcà corresponent per - è , - adiè o - atriè , segons el nombre de dobles enllaços presents a la molècula L’olefina més simple és l'etilè o etè CH 2 =CH 2 Els alquens tenen propietats físiques molt semblants a les dels alcans, amb la mateixa estructura fins a quatre carbonis…
hidrocarbur
Economia
Química
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms de carboni i…
butí
Química
Nom de dos alquins isòmers, l’ 1-butí
(CH 3
CH 2
C≡CH), gas de punt d’ebullició de 8,3°C, emprat com a combustible, i el 2-butí
(CH 3
C≡CCH 3
), líquid inflamable que bull a 29°C.
química orgànica
Química
Branca de la química que tracta dels composts complexos de carboni i de llurs transformacions.
Els objectius fonamentals de la química orgànica són l’elucidació de l’estructura molecular anàlisi estructural i la síntesi de composts, l’estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els mecanismes de reacció i l'estereoquímica Originàriament, el camp de la química orgànica es limità a l’estudi dels composts produïts pels éssers vius Arran de la caiguda en desús de la teoria de la força vital, aquest camp s’estengué també a les substàncies artificials Actualment, hi ha més d’un milió de composts orgànics coneguts El fet que pugui existir un nombre tan…
La gran família del carboni
La química orgànica Si un químic atabalat per la seva feina entrés en una adrogueria i demanés un tros de CH 3 —H 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CO—O—CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 —CH 2 — CH 3 probablement obtindria per resposta la mirada estupefacta de l’adroguer i algun comentari irònic de la resta dels clients de la botiga Però si el químic no estigués tan capficat per la feina i demanés un tros de cera d’abella, l’adroguer el despatxaria amablement Suposem que l’adroguer és una persona que no s’…