Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
especiació al·lopàtrica
Ecologia
Conjunt d’adaptacions desenvolupades per dues poblacions al·lopàtriques isolades geogràficament que els impedeix de realitzar una fecundació creuada fins i tot si desapareixen les barreres naturals que les separaven.
introgressió al·lopàtrica
Biologia
Introgressió que té lloc entre espècies que ocupen àrees geogràfiques diferents.
al·lopàtric | al·lopàtrica
Ecologia
Dit de les poblacions, races o espècies que no poden interrelacionar-se per culpa d’una separació geogràfica (distància o barreres naturals com l’aigua, una serralada o un desert) i, encara que habitin en regions adjacents, són mutuament excloents.
Les poblacions allopàtriques genotípicament diferents d’una espècie s’anomenen races geogràfiques, subespècies o varietats Sovint l’intercanvi genètic entre aquestes poblacions és limitat o no existeix
equilibris puntuats
Paleontologia
Model evolutiu proposat durant la dècada dels anys setanta pels paleontòlegs nord-americans Stephen J. Gould i Niles Eldredge.
Segons aquest model, basat en el model d’especiació allopàtrica del biòleg nord-americà Ernst Mayr, les espècies biològiques s’originarien molt ràpidament a partir de petites poblacions perifèriques de l’espècie precursora, i es mantindrien després gairebé inalterades al llarg del temps Aquest model permetia explicar la dificultat, molt freqüent en paleontologia, de trobar poblacions transicionals entre dues espècies si l’especiació és un fenomen molt ràpid a escala geològica que es dóna a partir de petites poblacions perifèriques, la probabilitat de trobar alguna d’aquestes…
Els trilobits
Característiques generals Exemplar de trilobit, complet i ben conservat, al qual s’arriben a apreciar força bé els detalls de la morfologia Pertany a l’espècie Phacops potieri × 4, un facòpid del Devonià inferior que ha estat trobat als jaciments paleozoics de Gerri de la Sal Pallars Sobirà Noteu que els ulls esquizocroals, són reniformes i de notable grandària en aquesta espècie Jordi Vidal / MGB Els trilobits, considerats inicialment com a avantpassats dels crustacis, i encara per alguns, de tots els artròpodes perquè són els primers a aparèixer en el registre fòssil, s’…
Els branquiòpodes: tortuguetes, puces d’aigua i afins
Els branquiòpodes constitueixen un grup heterogeni de crustacis de cos petit, que conserven caràcters primitius La presència d’apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom Han colonitzat amb èxit les aigües continentals i únicament algunes espècies viuen al mar El cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat en una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen Els apèndixs del cap acostumen a ésser més simplifícats que els d’altres grups de crustacis un…
Estudis recents sobre sobre la fauna de rèptils
La quantitat d’espècies de rèptils conegudes ha anat augmentant de manera continuada les darreres dècades, ja que cada any se’n descriuen de noves Això ha estat possible, entre altres raons, gràcies a la millora de les tècniques d’estudi i a l’ús d’anàlisis moleculars que permeten diferenciar espècies morfològicament molt semblants Dades dels autors El coneixement dels rèptils dels Països Catalans ha experimentat un avenç important els darrers anys Al llarg d’aquest temps, el nombre de publicacions sobre herpetologia i el nombre d’investigadors dedicats a l’estudi de les comunitats…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…