Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
aigües amoniacals
Farmàcia
Química
Solució aquosa obtinguda en les fàbriques de gas que destil·len hulla i en els forns de coc, en depurar, en refredar i en condensar parcialment els productes volàtils.
Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats
barrilet
Tecnologia
Química
Dipòsit amb aigua en el qual, en l’antiga fabricació del gas d’hulla, hom feia bombollejar el gas que sortia de les retortes de destil·lació.
En refredar-se, en condensava les substàncies quitranoses i el fum d’estampa, i alhora l’amoníac gasós era dissolt en l’aigua formant així les aigües amoniacals
sulfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua que es fonen a 513°C.
Comercialment és la sal amònica més important i és obtingut en grans quantitats, bé absorbint en àcid sulfúric diluït els vapors amoniacals provinents de la destillació del carbó, bé a partir d’amoníac sintètic fent-lo reaccionar amb àcid sulfúric, o —més econòmicament— amb sulfat càlcic i CO 2 La seva principal aplicació és com a adob Deixa en el sòl un residu àcid
most
Enologia
Suc del raïm abans de fermentar i esdevenir vi.
Els mosts contenen d’un 70 a un 85% d’aigua i de 140 a 225 g de sucre per litre A més, hi ha àcids orgànics especialment àcid tartàric i àcid màlic, sals minerals potassi, calci, magnesi i sodi, tanins, matèries colorants, nitrogenades, amoniacals o orgàniques, gomes, pectines, etc La densitat varia entre 1,05 i 1,13 En determinats processos vinícoles cal separar prèviament algunes d’aquestes substàncies a fi que el vi resultant tingui el color desitjat
fumarola
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Geologia
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen…
quimiosíntesi
Biologia
Síntesi de substàncies orgàniques a partir d’una font d’energia de tipus químic.
El terme és aplicat principalment a la síntesi dels organismes autotròfics no dotats de clorofilla anomenats quimiòtrofs , els quals sintetitzen les substàncies orgàniques que incorporen a llur protoplasma partint de composts minerals reduïbles, com l’aigua, l’anhídrid carbònic, sals amoniacals, etc, i aprofitant l’energia despresa en processos d’oxidació de composts inorgànics, com és ara el pas de l’àcid nitrós a nítric per part dels bacteris nitrificants, del sulfur d’hidrogen a sofre com fan els sulfobacteris, de sals ferroses a fèrriques com els ferrobacteris, d’hidrogen…
òxid d’argent
Química
Òxid format per l’argent.
L’òxid argentós o òxid d’argent Ag 2 O, de color bru fosc, és obtingut tractant solucions de sals d’argent amb hidròxids alcalins Fortament bàsic, es descompon al voltant de 300 C i és molt poc soluble en aigua, però soluble en amoníac És emprat com a catalitzador i en la indústria del vidre Les seves solucions amoniacals deposen lentament una substància explosiva dita argent fulminant L’òxid argèntic AgO, dit també peròxid o subòxid d’argent i escrit aleshores Ag 2 O 2 , forma pólvores gris fosc, que hom obté tractan solucions de sals d’argent amb peroxidisulfats en medi alcalí…
sèrie acetilènica
Química
Sèrie d’hidrocarbur alifàtics insaturats, de fórmula general CnH2n-2, constituïda per l’acetilè i els seus homòlegs superiors, que es caracteritza per la presència d’un enllaç.
Per extensió, conjunt dels composts orgànics en la molècula dels quals existeix almenys un enllaç triple La presència d’un enllaç d’aquest tipus confereix als composts acetilènics propietats físiques i químiques peculiars, talment que és fàcil de distingir-los de llurs isòmers que contenen dos enllaços dobles Químicament, el triple enllaç és molt reactiu i es caracteritza, en especial, per la possibilitat d’addicionar, en condicions adequades i en presència de catalitzadors, nombroses substàncies, tals com, per exemple hidrogen amb formació d’un derivat etilènic, susceptible d’ésser reduït…
pneumatúria
Patologia humana
Presència d’aire o gasos a l’orina, a causa de fermentacions amoniacals a la bufeta o bé de fístules rectovesicals o vaginovesicals.
adob
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Substància orgànica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement dels vegetals, i que, addicionada al sòl, el compensa de les deficiències que pugui tenir d’aquests elements.
L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…