Resultats de la cerca
Es mostren 552 resultats
anatomia
Anatomia
Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata, i recorrent, generalment, a la dissecció.
Segons el grup d’éssers estudiat des del punt de vista anatòmic, hom distingeix l' anatomia animal una branca de la qual és, de fet, l’anatomia humana i l' anatomia vegetal
anatomia
Anatomia
Estudi de l’estructura d’un ésser viu mitjançant la dissecció de les parts que l’integren.
anatomia
Anatomia
Art de disseccionar o separar les parts d’un ésser viu per descobrir llur situació, estructura, etc.
anatomia humana
anatomia humana La lliçó d'anatomia del Doctor Nicolaes Tulp , quadre de Rembrandt, pintat al 1632
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia l’home.
La por i el desconeixement experimentats davant el fenomen de la mort i la constellació de mites i de tabús relacionats amb el cadàver impediren durant millennis que l’home conegués la pròpia estructura en ésser-li'n privat l’estudi A la cultura occidental, la pràctica de l’embalsamament entre els egipcis féu que aquests adquirissin alguns coneixements sobre l’estructura humana Així, en el papir d’Ebers 1500 aC hi ha algunes descripcions anatòmiques, sobretot en el capítol C dedicat al cor i als vasos Els orígens pròpiament científics de l’anatomia cal cercar-los a la Grècia…
anatomia comparada
Anatomia
Branca de l’anatomia que té per objecte l’estudi anatòmic comparatiu d’una mateixa estructura (un òrgan, un aparell, etc) en diferents éssers vius per tal d’establir analogia
i homologia
, o diferències.
Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà…
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
anatomia vegetal
Botànica
Estudi macroscòpic i microscòpic de la forma i l’estructura de les diferents parts i òrgans de les plantes.
L’anatomia i les descripcions morfològiques són particularment útils a l’hora d’establir les classificacions taxonòmiques i el parentiu entre les diferents espècies, ja siguin fòssils o vivents
anatomia macroscòpica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les estructures anatòmiques visibles a ull nu.