Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Garcilaso de la Vega
Historiografia
Historiador castellà, conegut com El Inca
.
Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana
Josep Flavi
Historiografia
Historiador jueu, el nom autèntic del qual era Josep ben Maties.
Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més…
Francesc Tarafa i Savall
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Fill d’un mercader de Granollers, Jaume Tarafa i Nadal, i de Francesca Savall, filla d’un notari de Caldes de Montbui Ordenat diaca el 1524, beneficiat de la catedral de Barcelona 1526, arxiver de la catedral des d’almenys el 1532 i canonge des del 1543 Féu tres viatges a Roma per afers personals i com a procurador del capítol 1540, 1551, 1556 Com a arxiver inicià el 1536 la sèrie Exemplaria o Llibre de memòries que a perpètua memòria deuen ésser conservades i el Speculum de la Pia Almoina o llibres de les rendes d’aquesta institució, en català vers el 1546 escriví un episcopologi de…
Jerónimo Zurita y de Castro
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran II i de Carles I Estudià a Alcalà El 1537 es casà amb una filla del secretari de la inquisició Juan García, el qual l’introduí en la carrera burocràtica inquisitorial, a la qual serví fins a la seva mort El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el…
Fèlix Cucurull i Tey
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador.
Collaborador a diversos diaris i revistes Tele-Estel , Serra d’Or , Canigó i Avui Publicà poesia de to simbolista A mig camí del seny 1946, Vida terrena 1948, Els altres mons 1952 i El temps que se'ns escapa 1959 Un recull de poemes nous 1977 porta el mateix títol d’un recull anterior Vida terrena La seva narrativa és de caire psicològic amb trets realistes L’últim combat 1954, Només el miratge 1956, A les 21,13 1956, La pregunta i l’atzar 1959, El silenci i la por 1962 El 1975 publicà un aplec de narracions aparegudes abans, en part, en altres llengües, sota el títol El desert…
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres…
Joan Gaspar Roig i Jalpí
Historiografia
Historiador.
Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després es féu pare mínim i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent després fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 habità un temps a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els darrers anys residí al…
Pere Miquel Carbonell i de Soler
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Historiador i humanista.
Fou nomenat per Alfons IV de Catalunya-Aragó 1458 notari públic, i per Joan II 1476, arxiver reial i escrivà de la seva casa Era cosí de l’humanista Jeroni Pau i amic de l’ardiaca Lluís Desplà i del protonotari Joan Peiró En les crisis constitucionals que agitaren la Catalunya de la segona meitat del segle XV mantingué el punt de vista de la Biga, fou reialista fervent i panegirista de la inquisició Afeccionat a les lletres clàssiques, reuní una notable biblioteca, copià era un remarcable i envanit callígraf i anotà ell mateix molts dels seus còdexs que contenien el seu inconfusible exlibris…
Robert Lafont
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Escriptor, filòleg, historiador i polític occità.
Professor a la Universitat de Montpeller fins el 1986, fou un destacat representant de l' occitanisme , que maldà per modernitzar i donar una dimensió més política i al marge d’estereotips folkloritzants Home d’una activitat intellectual extraordinària, fundà el Comitè Occità d’Estudis i d’Acció i assumí la direcció de diverses publicacions periòdiques L’ase negre , 1946, Viure , 1962 Escriptor prolífic, la seva obra, escrita en francès i occita, presenta diverses línies essencials i integrades una, escrita en francès, constitueix una anàlisi històrica i política en la qual situa les…