Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Josep Soler i Vidal
Historiografia catalana
Polític, periodista i historiador.
Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de les marines…
Miquel Ramis i Moragues
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray Junípero Serra, el…
Antoni Gili i Ferrer
Historiografia catalana
Historiador i folklorista.
Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita de Betlem…
Ventura Pascual i Beltran
Historiografia catalana
Historiador i erudit.
Per influència de l’abat de Xàtiva, Josep Pla Ballester, que gestionà el seu ingrés al collegi dels jesuïtes de la ciutat de València, se sentí atret per la vida retirada i dedicada a l’estudi Es feu mestre nacional i fou destinat a Cartagena, però aconseguí amb el temps exercir la docència a Xàtiva És autor d’una quinzena d’obres d’història –bàsicament eclesiàstica– de la seva ciutat, i d’alguna traducció del llatí i del francès També escriví alguns articles de divulgació, que publicà en l’ Archivo del Arte Valenciano , Las Provincias , El Obrero Setabense , etc Fou membre del Centre de…
Gaspar Munar i Oliver
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
El 1916 ingressà en la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i el 1922 fou ordenat de prevere Fou professor de teologia moral del Seminari Conciliar de Sant Pere durant més de trenta anys Elegit vicari general d’aquesta congregació el 1933, entre el 1939 i el 1963 hi ocupà el càrrec de superior general Fou vicari episcopal i organitzà l’escola Mater Amabilis per a la formació de religioses Destacat predicador i conferenciant, formà la Biblioteca Balear del monestir de la Real Director de la revista Lluc ,collaborà en altres publicacions, com Reinarán i Bolletí de la Societat…
Vicent Genovès i Amorós
Historiografia catalana
Historiador.
Alternà els estudis de filosofia i lletres 1929 amb els de dret 1931 a les universitats de València i Madrid, on es doctorà en història 1940 Culturalment, la seva obra es troba influïda pel positivisme erudit francès i l’historicisme alemany i, així mateix, per la filosofia del pensador català Eugeni d’Ors Membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1935, entroncant-se, doncs, amb l’Escola Històrica Valenciana, mantingué posicions prou moderades dins del nacionalisme valencià de caràcter conservador i catòlic dels anys de la República El seu eclecticisme intellectual, juntament amb les…
Ramon Robles i Lluch
Historiografia catalana
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fou catedràtic de la Facultat de Teologia de València Ordenat de sacerdot el 1942 a Gandia, exercí a les parròquies d’Espadilla i Vilafermosa del Riu Des del 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista A partir del 1950, fou professor de l’assignatura d’història eclesiàstica al Seminari de València i també de patrologia, paleografia i arxivística Ha estat membre fundador de l’Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i collaborador de la revista Anthologia…
Francesc Gavaldà
Historiografia catalana
Historiador i religiós dominicà.
Fou professor de teologia i el 1666 fou nomenat prior del convent dels dominicans de València Fou també vicari general de la província dominicana d’Aragó, examinador sinodal de l’arquebisbat de València, qualificador i jutge del Sant Ofici La seva obra principal és la Memoria de los sucesos particulares de Valencia y su reino en los años mil seiscientos quarenta y siete y quarenta y ocho, tiempo de peste 1651 L’obra incorpora, a les pàgines finals, una Memoria para gloria de nuestra ciudad y nación del considerable socorro con que ésta sirvió a su rey en el sitio de Tortosa, contra las armas…
Tomàs Agustí Sales i Alcalà
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Fou cronista de València i erudit Fill de pares d’Albocàsser que fugiren a l’Aragó en temps de la guerra de Successió, a vuit anys es traslladà a València, on estudià teologia, grec i hebreu, i obtingué un benifet a la parròquia de Sant Bartomeu El 1738 fou nomenat cronista de la ciutat En la seva trajectòria es relacionà amb gairebé tots els erudits del seu temps i polemitzà amb alguns com ara el pare Jacint Segura La seva producció historiogràfica és notable, tot i que no sempre aplicà el rigor crític que el seu temps li demanava D’entre les seves obres, algunes transformaren el panorama de…
Pere Serra i Postius
Historiografia catalana
Historiador i bibliòfil.
Vida i obra Fill d’un botiguer de teles i botiguer ell mateix, fou un austriacista convençut Durant la guerra de Successió, i sobretot després, es dedicà a defensar la grandesa del passat de Catalunya com un espai diferenciat de la resta de l’Espanya dels Borbó Alhora, la seva extremada religiositat –es feu terciari franciscà i ingressà en la confraria de la Mare de Déu de la Mercè– i les seves amistats amb religiosos feren que es decantés per escriure sobre la història eclesiàstica del Principat De jove, molt influït pel teatre castellà, copià Los desprecios en quien ama , obra representada…