Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jordi Sangenís i Salvadó
Cinematografia
Enginyer de so.
Vida Amb una gran formació musical, treballà de tècnic a la Cooperativa de Fluido Eléctrico, SA 1941-51 Posteriorment s’introduí en estudis sonors com a enginyer responsable de mescles i passà per Fono Barcelona, Acústica i Estudios Hispania de Joan Arajol, que dirigí Després de diverses experiències professionals als EUA, el 1956 fou nomenat director tècnic de Voz de España i esdevingué un dels responsables de la seva renovació Innovà en molts aspectes aquests estudis i demostrà un gran domini en l’aplicació del so magnètic El 1977 entrà a Sonoblok amb el mateix càrrec, fins que…
Josep Maria Blanco i Martínez
Cinematografia
Director, productor, guionista i actor.
Vida A setze anys realitzà en 9,5 mm el seu primer film amateur , Motita 1951 Estudià peritatge i professorat mercantil, però es professionalitzà en el grafisme publicitari als estudis Gabriel Hnos & Boccola, on treballà entre el 1955 i el 1961 El 1962 s’inicià en el dibuix animat als estudis Royal Films de Ricard de Baños fill, amb Vicenç Bassols com a cap d’estudi i animador El mateix any muntà el seu propi estudi i una productora, Estudios Proex, en la qual realitzà curts, espots i caretes per a TVE En 1965-66 preparà un llarg de dibuixos, Koquibolo el Mentiroso , que no es feu per…
Estudis Metro-Goldwyn-Mayer
Cinematografia
Estudis de doblatge.
Es fundaren a Barcelona el 1933 amb l’objectiu de doblar en exclusiva films nord-americans produïts per la MGM, fet que els portà també a obrir sucursals a París i Roma El primers directius foren nord-americans, però aviat els substituïren Alejandro Ulloa i Ramon Martori, els quals, juntament amb Gonçal Delgràs i Julio Alymán, incorporats el 1934, configuraren la primera etapa dels estudis Hi destacaren com a actors, a més dels esmentats, que també exercien aquesta tasca, José María Ovies, Pepe Casín, Félix Defauce, Rafael Durán, Marta Flores, Elsa Fàbregas, Margarita Robles, Rafael Luis…
Josep Maria Aragonès i Gaya
Cinematografia
Realitzador, muntador, professor i investigador.
Treballà a TVE Catalunya com a cap de muntadors del Departament de cinema, muntador de programes i realitzador de capçaleres 1969-82 i operador d’imatge i cinema documental 1983-86 Parallelament 1975-85 realitzà campanyes publicitàries que obtingueren guardons internacionals En l’àmbit cinematogràfic muntà força curts i una vintena de llargs, la majoria coproduccions europees, la sèrie La saga dels Rius Pedro Amalio López, TVE i el documental Som i serem 1981-82, Jordi Feliu Com a professor, en collaboració amb l’Institut National de l’Audiovisuel França i per a TVC, formà les primeres…
Miquel Duran
Cinematografia
Director, promotor i sindicalista.
Vida El 1918 arribà a París, on aviat conegué el mag còmic Max Linder Tornà a Barcelona el 1921 a causa de l’assassinat del seu pare pels pistolers de la FAI, però se n’anà a París el 1926 Muntà una "pantalla animada" al salonet Pròxim Orient del príncep Polizadiw, experiència que el familiaritzà amb creadors i empresaris de l’avantguarda artística parisenca i que el portà a muntar al Barri Llatí el saló Ciné Latin, "Estudi d’Avantguarda de Depuració Artisticocinematogràfic", on exhibí peces mestres del cinema més avançat, "Tribuna Lliure de Cinema" Fou un èxit artístic però un fracàs…
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Cinematografia
Escriptor.
Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…