Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
Rafael Martí i Quinto
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València El 1974 participà en la mostra collectiva El realisme, avui , de la galeria Val i Trenta de València Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso 1972, La delicada labor de castración 1973, De qué sirve un grito 1974 i L’Espill 1974
Eugeni Jofra i Bafalluy
Arts de l'espectacle (altres)
Humorista, més conegut com Eugeni.
El 1978 debutà als escenaris com a cantant conjuntament amb la seva primera dona, Conxita Alcaide, i aviat es dedicà a explicar acudits Conegut per les seves camises negres i la seva famosa frase “saben aquel que diu”, enregistrà diversos discs Eugeniades , Eugenio i els cavallets , etc El 1999 gravà el seu darrer treball, Hi havia una vegada També es dedicà a la pintura L’any 2023 s’estrenà Saben aquell , pellícula basada en la seva vida dirigida per David Trueba i protagonitzada per David Verdaguer
Pedro de Lagarto
Música
Compositor espanyol actiu al final del segle XV i el principi del XVI.
Un document del 1490 de la catedral de Toledo el vincula a aquest centre com a capellà i prebendat Allí s’encarregà de la formació dels nens cantors El 1495 obtingué un lloc de cantor a la mateixa catedral, on segurament es mantingué fins a la seva mort Fou el compositor d’una obra molt popular que apareix en els cancioneros de la Colombina, de Palacio i de Segòvia el villancico Andad, pasiones, andad En el Cancionero de Palacio se li atribueixen també els villancicos Callen todas las galanas , D’aquel fraire flaco i el romance Quexome de ti ventura
Javier Fesser Pérez de Petinto

Javier Fesser Pérez de Petinto
© Academia de Cine Español/Pipo Fernández
Cinematografia
Director cinematogràfic castellà.
Després d’estudiar periodisme, el 1986 fundà una productora especialitzada en publicitat, camp en el qual creà més d’un centenar d’espots Posteriorment fundà una altra productora Películas Pendelton dedicada al cinema Debutà el 1995 com a realitzador amb els curts El secdleto de la tlompeta 1995 i Aquel ritmillo 1995, guardonat amb un Goya al millor curtmetratge El seu primer llargmetratge, El milagro de P Tinto 1998 fou premiat als festivals de Peníscola, Locarno i rebé un premi sant Jordi a la millor òpera prima i un Goya als efectes especials 1999 Seguiren, a més dels curts…
Pere Barthe Céspedes
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialitzat en bàsquet, fou conegut per les seves retransmissions d’aquest esport a Televisió Espanyola Des del 1974 ha presentat i dirigit programes esportius com Polideportivo, Chócala , Estudio Estadio, Zona ACB, Estudio Estadio 2, o la Gala del Deporte Fou cap d’esports de TVE a Catalunya 1983-85 i director d’esports de TVE a Catalunya 1999-2001 i 2003-07 En la seva trajectòria destaquen 1200 retransmissions de partits de basquetbol i la cobertura de set Jocs Olímpics Sarajevo 1984, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004 Fou responsable de…
apòstrof

L’apòstrof en català
©
Gramàtica
Signe ortogràfic consistent en una coma volada (’), que empren algunes llengües per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres, generalment una vocal, o la afixació d’un pronom asil·làbic.
Ex cast ant d’aquel , l’aspereza fr l’oncle , s’envoler it l’esattezza , dall’esperienza angl I've I have , Bill’s Bill is my son's health genitiu saxó En català hom empra l’apòstrof quan l’article definit el , l’article antic i dialectal lo , l’article dialectal es o l’article personal en és adjuntat a un nom masculí començat en vocal o h , o quan l’article definit la , l’article dialectal sa o l’article personal na és adjuntat a un nom femení començat en vocal o h , llevat quan la i o la u és àtona quan la preposició de és adjuntada a un mot començat en vocal o h en la…
Lluís Romero i Pérez
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…
,
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
Joan Lladó i Bausili
Cinematografia
Guionista i director.
Vida De jove participà en el teatre amateur local, si bé aviat marxà a Barcelona, on treballà per a Ignasi F Iquino com a lletrista i coautor de revistes i comèdies teatrals, utilitzant el pseudònim de Julio Aldana Més tard collaborà amb Iquino en el món del cinema fent de guionista dels seus films i com a cap del departament de guions de la productora IFISA De la vintena de guions que escriví sobresurten els d’ El tambor del Bruch 1947-48, La familia Vila 1949 i Brigada Criminal 1950, d’Iquino Encara sota la seva empara debutà com a codirector en la coproducció francoespanyola La canción del…
Mario Caserini
Cinematografia
Director, actor i productor.
Vida Pintor de formació, treballà primer com a actor 1905 i després com a director 1907, durant l’època daurada del cinema italià Cultivà el gènere històric i literari adaptant obres teatrals i òperes com ara Otello 1907 Il Cid 1910 i Parsifal 1912 Feu debutar Lyda Borelli, cosa que contribuí al naixement del mite de les dives Començà a treballar per a l’Ambrosio Films de Milà, collaborà ocasionalment en la FAI filial italiana de la Pathé, i fou el primer director de la Cines de Roma El 1913 fundà la Gloria Films a Torí Al novembre del 1915 arribà a Barcelona contractat per l’Excelsa Films,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina