Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
Helena Wüst Augenstein
Natació
Nedadora i àrbitra de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Barcelona Fou onze vegades campiona de Catalunya una en 100 m lliure 1949, cinc en 100 m esquena 1948-52 i cinc en relleus 4 × 100 m lliure 1948-52 Fou vuit vegades campiona d’Espanya una en 100 lliure 1949, quatre en 100 m esquena 1948-51 i tres en relleus 4 × 100 m lliure 1948, 1949, 1950 En el període 1948-52 establí disset rècords de Catalunya i setze d’Espanya en les proves de 100 m, 200 m i 400 m esquena i relleus 3 × 100 m estils Esdevingué àrbitra i s’especialitzà en natació sincronitzada ingressà al collegi català el 1960 com a primera dona que accedia a la…
Tarassona
© M. Pradas
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, a la vall del Queiles.
Centre agrícola bleda-rave, patates, cereals i vinyes, té també indústries tèxtils, d’adoberia, de llumins Important poblat romà i seu episcopal visigoda, fou sotmesa pels musulmans l’any 713 Conquerida per Alfons I el Bataller 1118, fou ocupada a la seva mort per Alfons VII de Castella-Lleó i tornada a Ramon Berenguer IV 1137 Jaume II hi preparà la sentència arbitral de concòrdia de Torrellas Felip II hi convocà les corts de Tarassona 1592, per a modificar els furs d’Aragó a favor de l’autoritat reial a partir d’aleshores, el rei pogué nomenar lliurement el justícia major d’…
Castell d’Arfa (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Arfa és un antic terme, annexat des del 1968 al municipi del Pla de Sant Tirs La vila d’Arfa és esmentada com a Assoa en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell En altres documents apareixen els topònims Assua, Asova i Asfa No sembla gaire segur que abans del segle XIII existís el castell d’Arfa, ja que en l’acord dels pariatges d’Andorra del 1278 entre Roger Bernat, comte de Foix i vescomte de Castellbò, i Pere Urtx, bisbe de l’església d’Urgell, es diu que a la Rocha de Asfa , el bisbe només podrà erigir una força si pot demostrar que els predecessors del comte l’assignaren a l’església d…
Castell de Miramar (Figuerola del Camp)
Art romànic
Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als habitants…
Santa Maria de Llaguarres (Capella)
Art romànic
L’església parroquial de Llaguarres és documentada a partir de referències indirectes, i sembla que era dedicada a sant Martí En principi, l’església estava vinculada a l’ardiaca de Ribagorça, ja que l’any 1127 un Martí prevere de Llaguarres escriví un diploma per ordre de Ramon Oriol “ archidiachono de Laguarres ” L’any 1169 un tal Ramon Pallarès és documentat “abat” de Llaguarres Posteriorment, el 1188 apareix l’abat Gerbert de Llaguarres com a prepòsit del bisbe Berenguer de Roda-Lleida Lògicament, les relacions amb la canònica de Sant Vicenç de Roda s’intensificaren a mesura que la…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Carles II de Navarra
Història
Rei de Navarra (1349-87).
Fill i successor de Joana II de Navarra i de Felip III, comte d’Évreux Es casà 1353 amb Joana, filla de Joan II de França, a qui reivindicà els comtats de Xampanya, Brie i Angulema, cedit aquest últim al favorit Carles de la Cerda, el qual ell féu assassinar 1354 Joan II, temorós dels seus contactes amb els anglesos, li cedí dominis a Normandia tractat de Nantes, 1354, però el detingué a Rouen 1356 Escapat de la presó, vencé la revolta dita de la Jacquerie , d’acord amb el delfí, alhora que actuava contra aquest amb la seva intervenció en la de París d’Étienne Marcel 1358 Aliat amb Anglaterra…
Joan Ricart Aguilà
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugador de bowling de deu i dirigent esportiu.
Assolí diversos títols estatals i rècords encara vigents, obtingué la millor puntuació individual en els Campionats d’Europa 1992 i guanyà les medalles per equips de bronze 1997 i de plata 1998 Des del 1985 presideix la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB, des de la qual ha organitzat nombroses competicions internacionals, com la X Copa d’Europa – Preolímpic Seül 1988 i proves de l’European Bowling Tour des del 2000 El 1988 incorporà les bitlles catalanes a la FCCB, unificà el material i el reglament del joc, creà competicions i n’inicià la difusió internacional, com la celebració de…
Sant Abdó i Sant Senén de Tor-la-ribera
Art romànic
L’indret que dóna nom al municipi, “la Torre de la Ribera”, és a 1 085 m d’altitud, damunt les Cases de la Torre i Reperós, en un coster que domina la confluència del torrent de la vall amb la ribera de Vilacarle Segurament fou el primitiu centre polític i religiós de la vall Ribagorçana, tot i que no consta mai com a lloc poblat Segons R d’Abadal, la pretesa dotació fundacional en què el comte Bernat concedia a Santa Maria d’Ovarra les villes de la Torre Tor-la-ribera i el Vilar fou confegida a la fi del segle XI De fet, d’acord amb una sentència arbitral, l’any 1119 illa Turre…
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina