Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…
Fèlix Amat de Palou comença a escriure Historia Eclesiástica o Tratado de la Iglesia de Jesucristo
Fèlix Amat de Palou, secretari de l’arquebisbe de Tarragona Francesc Armanyà, comença a escriure Historia Eclesiástica o Tratado de la Iglesia de Jesucristo
Francesc Tort i Mitjans
Historiografia catalana
Historiador i Prevere.
Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978
Antoni Gabriel Sartine
© Fototeca.cat
Història
Magistrat i polític.
Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del 1789 el féu…
societat econòmica d’amics del país
Economia
Entitats culturals i cíviques
Història
Institució cultural creada a diferents regions de l’Estat espanyol durant el darrer terç del segle XVIII.
Constituïen un parallel de les diferents acadèmies i societats d’agricultura aparegudes a Europa durant aquell segle En llur naixença i desenvolupament intervingueren el moviment illustrat amb la seva preocupació pels coneixements útils, i també la forta embranzida agrícola del segle, que reviscolà l’interès pel millorament dels procediments tècnics i per les modificacions del règim de la propietat Durant un cert temps hom ha considerat que les societats econòmiques foren una manifestació dels nuclis burgesos, però avui hom les creu fonamentades en l’aristocràcia i el clericat illustrat,…
jansenisme
Cristianisme
Moviment doctrinal i religiós, difós als segles XVII-XVIII pels Països Baixos, França, Alemanya i Itàlia, que marcà perceptiblement l’espiritualitat catòlica coetània i posterior.
El nom deriva de Janseni Cornelis Jansen, que en l' Augustinus exposà les idees que féu seves aquest moviment, dirigit primer per Abbé de Saint-Cyran, collaborador de Janseni, i, en morir, per Antoine Arnauld El nucli inicial comprenia el monestir de Port-Royal, i hi participaren activament homes com Pascal Sobre la base de la teologia augustiniana, entesa segons Janseni, propugnava un rigorisme moral radical, i combaté durament el molinisme i els jesuïtes, en general, adoptà una actitud gallicana en la qüestió de la potestat episcopal, i la seva doctrina de la gràcia era bàsicament…
Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, teòleg i lexicògraf.
Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…
Sant Pere del Codony
Art romànic
Una de les primeres referències del lloc i castell del Codony és testimoniada arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls el 1175, i que fou ratificada per aquests darrers el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony L’antiga església de Sant Pere del Codony —de la qual es desconeix l’emplaçament exacte— fou l’única església parroquial de la contrada en època medieval Aquest temple és esmentat com a ecclesiam de Contunno l’any 1154 en la butlla que el papa Anastasi IV…
La formació dels museus a Catalunya
Interior del Museu Provincial d’Antiguitats, capella de Santa Àgata, Barcelona, sd AF/AHC-JC-RF L’origen de la idea de museu caldria cercar-lo molt enrere en l’època moderna Al segle XIX es feu, però, el pas al sistema de museus modern Dit d’una altra manera, fou el moment en què el colleccionisme divers heretat del passat cedí el lloc a l’espai d’exposició i presentació de materials que avui hom coneix correntment com a museu A grans trets caldria distingir tres tipus de museus, encara que no sempre s’hagin presentat de manera separada els museus històrico-arqueològics, els museus artístics…
Puigpelat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els municipis d’Alió N, Bràfim E, Vilabella i Nulles S, Vallmoll SW, a més de Valls W S’estén al mig de la plana de la comarca, a llevant de Valls, entre el Gaià i el Francolí, riu aquest darrer on van a parar les aigües dels torrents que drenen el terme, que són recollides pel torrent de Vallmoll o de la Fonollosa El poble de Puigpelat és l’únic nucli de població agrupada del municipi Al terme també hi ha algunes urbanitzacions i el despoblat de Torrelles Una carretera local uneix el poble amb la C-51 de Valls al Vendrell i amb Vilabella abans d’arribar a…