Resultats de la cerca

Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…

Hom hi afegeix espècies i aromes, i a vegades són embolcallats en gelatina Aporten moltes calories, però són difícils de digerir

En els tractaments industrials això s’esdevé sovint a causa dels processos d’assecatge o de destillació que eliminen part de les aromes Hom pot corregir-ho amb una aromatització final

L’agitació provoca un escalfament més ràpid a l’interior dels envasos i, per tant, una esterilització més ràpida, qüestió fonamental en productes alimentaris, a fi d’evitar al màxim la desnaturalització de proteïnes, la pèrdua d’aromes i la caramellització de sucres

Àcid monocarboxílic alifàtic que ocorre en l’oli de valeriana És un líquid incolor, d’olor i gust penetrants, poc miscible amb aigua i miscible amb alcohol i èter, que bull a 186°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per oxidació del n -pentanol És emprat en la preparació dels seus derivats i en la d’aromes i perfums

Hom l’empra per llurs propietats com a vehicle d’aromes en essències alimentàries En el cas del Streptococcus lactis , es forma diacetil com a resultat del seu metabolisme anaeròbic és per aquesta raó que sovint és present a la mantega En el cas de la cervesa el seu contingut en diacetil és un índex del grau de deterioració de la beguda

Líquid que bull a 148°C, miscible amb aigua o alcohol Dóna fàcilment un dímer sòlid Es forma en diverses fermentacions i en particular en la fermentació làctica, i en oxidar-se en diacetil produeix l’aroma de la crema de llet madurada per a fer mantega Hom la fabrica reduint el diacetil o bé per fermentació Considerada innòcua, és utilitzada com a vehicle d’aromes i essències alimentàries

El contingut d’humitat, el pH i la temperatura són els factors que condicionen el desenvolupament i el camí de les complexes reaccions involucrades reacció de Maillard, reagrupament d’Amadori, degradació de Strecker, etc Les modificacions no enzimàtiques dels aliments són responsables tant de la seva alteració química p ex, enfosquiment, i menyscabament nutricional de la llet com del desenvolupament d’aromes característiques color i tast propis de la crosta del pa, la carn rostida, etc

N'hi ha de diverses menes espessidors gomes, agar, alginats, pectines, gelatina, midons, celluloses, polifosfats, enduridors monoglicèrids i diglicèrids, sals càlciques, humectants sorbitol, glicerol, propileneglicol, antiaglomerants o antiaglutinants fosfats, silicats, ferrocianurs, dispersants per a retenir un líquid aromes o essències en fase sòlida sílice colloidal, manitol, coadjuvants a l’aireig de masses i pastissos tensioactius, enzims ablanidors de carn papaïna, millorants de la panificació α-amilasa, etc Hom els empra en quantitats relativament grans, però com que molts…

L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic