Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
arrodonir
Matemàtiques
Aproximar un nombre decimal descartant els dígits a partir d’un cert lloc.
matar
Aixamfranar, arrodonir (un cantell, un angle, una punta, etc).
acopar
Agronomia
Retallar el brancam d’un arbre o d’una planta per tal d’arrodonir-los.
Valor energètic dels nutrients
Hi ha diferents procediments per a calcular el valor energètic dels nutrients, és a dir, la quantitat de Kcal que és generada durant llur combustió El mètode més senzill consisteix a mesurar la quantitat de calor que es desprèn al medi extern durant l’oxidació de cada un d’ells i, per això, s’introdueixen en un calorímetre, que és una cambra aïllada tèrmicament les parets de la qual registren canvis mínims de temperatura Així, hom ha pogut determinar que la combustió d’1 g d’hidrats de carboni genera una quantitat de calor de 3,74 Kcal aproximadament la d’1 g de lípids, 9,30 i la d’1 g de…
pelilla
Pela prima, com la de les pomes i les patates, especialment la despresa dels carracs de suro en arrodonir-los.
Aires del Montseny
Literatura catalana
Llibre de poemes de Jacint Verdaguer, publicat el 1901.
Desenvolupament enciclopèdic L’origen del llibre, el primer que publicà una vegada tancat el conflicte amb la jerarquia eclesiàstica, es troba en el viatge que els redactors de la revista “La Creu del Montseny”, que el poeta dirigia, van fer al Matagalls el 1899, i representa el retrobament del poeta amb les terres d’on era originari, i d’on, durant els anys de conflicte, més aviat havia fugit Aquest retrobament té, des d’un punt de vista estrictament literari, una notable importància, perquè bastirà de records, de nostàlgia, el gir poètic dels darrers anys, que té una de les seves més…
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…
Xixona
Vista parcial de Xixona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, a les serres prebètiques internes valencianes.
És accidentat per llur estructura imbricada de calcàries nummulítiques, que donen serres arcuades, convexes vers el NW La foia , o canal, de Xixona , que recorre la rambla de la Torre afluent del riu de Montnegre o Verd, és tancada al flanc occidental per la penya Roja o penya de Xixona 1 226 m alt, el coll Roig 1 036 m i la serra del Quarter 1 101 m i la de la Carrasqueta 1 202 m formen el flanc oriental —a l’altre costat de les partides de la Canal, el Fondó i la Sarga— la serra de Bugaia 1 131 m, el Montagut 1 078 m i el Cabeçó de l’Or 1 205 m, amb la interposició de la serra d’Almaens 657…
Castell de Cabassers
Art romànic
Situació Paret occidental d’aquest desaparegut castell, situada a l’entrada del poble, al Carrer Major ECSA - J Bolòs Les restes del castell són dins del poble de Cabassers Actualment es troben en una paret del pati de les escoles d’aquest poble, construïdes el 1933, que són al costat del Carrer Major Mapa 32-17444 Situació 31TCF103688 Des de Falset podem agafar la carretera que va cap a Gratallops, passa per Cabassers i després va cap a la Bisbal Les restes són a l’entrada del poble, al Carrer Major JBM Història Hom pensa que potser la construcció del castell de Cabassers, avui gairebé del…
Camí de sirga
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1988.
L’obra es construeix per la fusió de dos temps narratius un present de demolició de les cases de la vella Mequinensa, ciutat nadiua de l’autor, i un constant exercici de flash-back , de mirada enrere, a partir dels records que provoca l’enderroc o dels objectes rars que apareixen tot d’una abandonats al mig del carrer L’acció de present va de la primavera del 1970 a la tardor del 1971 des d’un dia del mes d’abril, quan comença la demolició de la primera casa de la vella Mequinensa, a causa de la construcció del pantà de Riba-roja, fins a un any i mig després, la tardor del 1971, el dia de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina