Resultats de la cerca

L’aleatorització assegura la teòrica impredictibilitat de l’assignació dels participants als diferents grups d’intervenció de l’estudi que tots els participants tinguin la mateixa probabilitat de ser assignats i, finalment, contribueix a fer que els possibles factors de variabilitat entre els participants es distribueixin de manera aleatòria entre els diferents grups d’estudi Aquest procediment s’efectua mitjançant l’assignació dels individus segons una taula de nombres aleatoris

Donada una corba C a l’espai, parametritzada per l’assignació t ∈ a,b → r t = x t , y t , z t , i una funció vectorial f definida i fitada sobre la corba C , f C ⊂ℝ 2 →ℝ 3 , definida per l’assignació r → f r = f 1 r , f 2 r , f 3 r , la integral de línia és valor donat per la integral quan aquesta existeix Hom l’anomena integral de f al llarg de C

Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre…

És definida per l’assignació z →ln z =ln| z |+ i arg z , on | z | és el mòdul de z i arg z el seu argument És la funció inversa de la funció exponencial complexa e l n z =ln e z = z

És anomenada també funció logaritme Si x = a y , on a > 0 i a ≠1, la funció logarítmica de base a fa l’assignació x → y ≡log a x Hom empra generalment la funció logarítmica de base 10 log 1 0 x i la que té per base el nombre e, o funció logaritme neperià L’extensió al cos ℂés la funció logarítmica complexa

Membre de l’acadèmia de Ciències de l’URSS, collaborà en la teoria soviètica de l’aplicació de la programació lineal al càlcul de la planificació econòmica Fou guardonat amb el premi Nobel d’economia l’any 1975, conjuntament amb l’economista americà Tjalling Koopmans , per llurs aportacions a la teoria de l’assignació òptima dels recursos econòmics i per la formulació de la teoria econòmica moderna

És anomenada també, simplement, exponencial complexa És definida per l’assignació on z ∈ℂ És periòdica de període 2π i És relacionada amb les funcions trigonomètriques sinus i cosinus per la relació e x + i y = e x cos y + sin y , que permet excriure la forma exponencial d’un nombre complex, z = x + iy = ρ e i ϑ on és el mòdul de z i ϑ = arc tg y/x n'és l’argument

El conjunt de funcions de Boole de n variables hereta, per mitjà de les operacions de A , l’estructura d’àlgebra de Boole El conjunt P E de les parts d’un conjunt no buit E és una àlgebra de Boole, i una funció de Boole de n parts és tota aplicació de P E n en P E definida mitjançant un nombre finit de reunions, d’interseccions o bé de complementacions assignació de complementaris en E