Resultats de la cerca

Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…

Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell anomenà “…

Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les millors…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Vida i obra Signà articles amb les seves sigles i els primers poemes catalans amb el pseudònim de Lo Gaiter del Llobregat , que donà títol als reculls successius que en feu 1841, 1858, 1888-1902 Fill d’un llibreter de vell i editor, inicià estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona, que abandonà es llicencià en dret l’any 1842 i es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona l’any 1846, a part de cursar història econòmica i altres disciplines a la Junta de Comerç Participà en el moviment de renovació romàntica, i destacadament, com a poeta, historiador i activista, en…

La primera institucionalització cultural i política del s XX –que tingué una concreció emblemàtica amb la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans 1907 i de la Mancomunitat de Catalunya 1914– tingué un paper decisiu en la consolidació del moviment noucentista com a corrent hegemònic en el si de la cultura catalana de l’època Noucentisme i institucionalització cultural mancomunitària esdevingueren sinònims Els historiadors participaren activament en aquest procés i arribaren a tenir un paper protagonista cal recordar que el mateix IEC, fins a l’ampliació del 1911, no fou sinó un centre…