Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
paper de Xina
Tecnologia
Química
Paper molt prim i resistent, que hom fabricava amb la part interior de l’escorça de la canya de bambú, segons els vells procediments xinesos, i que avui és imitat amb pastes de cel·lulosa.
Hom l’empra per a edicions de luxe
antílop
Tecnologia
Pell adobada que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
És anomenada també vellut El nom prové de les pells d’animals salvatges del grup dels antílops acabades d’aquesta manera per tal d’amagar les nombroses cicatrius que solien presentar en llur part externa L’antílop d’avui és fabricat gairebé sempre amb pells de xai o corder, de cabra, de porc i de bovins L’antílop més lleuger és emprat per al vestir, el més pesant i gruixut per al calçat L’antílop utilitzat més sovint és fet amb pells que han estat pelades durant el procés de fabricació, però també hi ha tipus d’antílop en els quals ha estat conservada la llana o el pèl de l’…
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton elaborà primerament una òptica matemàtica…
argue
© Fototeca.cat
Tecnologia
Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la càrrega.
En la marina l’argue és emprat a bord per a exercir grans esforços llevar l’àncora, muntar-hi la càrrega, i a terra per a treure les embarcacions de l’aigua estirant-les des de la platja La seva figura és aproximadament la de dos cons truncats units per llurs bases menors, que formen el guardainfant Aquest guardainfant, que gira al voltant d’un eix de ferro recolzat en una carlinga sobre les cobertes, té, a la part superior, un disc al contorn del qual hi ha unes obertures on encaixen les barres sobre les quals és aplicada la potència, i duu, a la part inferior, uns cadells situats a la…
adob a l’alumini
Tecnologia
Adob donat a les pells amb sals d’alumini.
L’adob a l’alumini permet d’obtenir pells blanques, de tacte fi i suau, però té el gros desavantatge d’ésser fortament hidrolitzable, molt poc resistent a l’acció de l’aigua més que un adob veritable, ha d’ésser considerat un pseudoadob Una sal d’alumini natural, l' alum de Roca , és la substància mineral que de més antic fou utilitzada per a l’adob de les pells L’adob amb alum fou emprat pels aluders i pellissers i els seus ingredients eren, a més de l’alum, farina, rovell d’ou, sal i aigua Les pells obtingudes eren blanques, amb el tacte suau característic de l’adob a l’alumini, adequat…
blanquer | blanquera
Tecnologia
Persona que adoba les pells dels animals després d’haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció de calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions adoberia).
Antigament el blanquer era un menestral que adobava les pells amb tanins vegetals roldor, sumac i escorces després d’haver fet els treballs de ribera, neteja i eliminació de substàncies no útils pèls, etc fins a obtenir pells “en blanc” d’on deriva el nom de l’ofici, que eren lliurades a l'assaonador Els blanquers s’organitzaren en gremi a Barcelona i a Perpinyà al s XIII A València, la blanqueria musulmana fou continuada pels menestrals cristians al s XIII i rebé, com a Barcelona, ordinacions de Joan I s XIV A Palma Mallorca, blanquers i assaonadors units obtingueren ordinacions el 1420 La…
argentament
Tecnologia
Operació de cobrir amb una capa d’argent.
L’argentament pot ésser efectuat per aplicació d’una làmina d’argent, per metallització al buit, per deposició de metall reduït químicament sense corrent elèctric, o per electrodeposició En el primer d’aquests mètodes l’objecte, un cop hom li ha aplacat una fulla molt prima d’argent, és escalfat al roig fosc a fi de formar un aliatge que asseguri l’adherència La metallització al buit és emprada, sobretot, per a objectes no metàllics L’argentament de metalls per reducció química és obtingut bé per immersió del metall més electropositiu que l’argent especialment coure o llautó en una solució de…
control digital
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Control en temps real de sistemes dinàmics en el qual el controlador
o corrector és instrumentat per mitjà d’un ordinador.
El seu ús és més estès en servomecanismes, pilots automàtics, refineries i sistemes de transport públic això és a causa, d’una banda, de llur velocitat i precisió intrínseques i, de l’altra, de la millora en la fiabilitat i el preu dels ordinadors L’adveniment dels microprocessadors ha donat una empenta definitiva a l’ús del control digital que hom pot trobar avui en els automòbils, els aparells electrodomèstics i els jocs electrònics Els trets característics d’aquest tipus de control són la versatilitat poden executar tasques variades, a més de les de control la flexibilitat…
boteria
Tecnologia
Transports
Tècnica de la fabricació de recipients de fusta encercolats, aptes per a contenir líquids, especialment botes.
carretells, barrals, barralons, botalls, barrils, barriques, pipes, bocois, tones, tonells, etc i altres recipients per a l’envelliment, emmagatzematge i transport de begudes alcohòliques tines, vaixells o botes congrenyades, botells, etc, i també recipients per a contenir, transportar, etc, aigua i altres líquids barrals, barralons, caixots, bujoles, portadores, etc La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat…
fusta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Matèria llenyosa de l’arbre.
La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…