Resultats de la cerca

Poden actuar com a bacteriostàtics els antibiòtics antibiòtic i els antisèptics antisèptic, si hom els empra en concentracions apropiades

És un bacteriostàtic no fenòlic emprat com a antisèptic i fungistàtic d’ús extern en forma d’aerosol al 5%

És un sòlid de color taronja fosc, molt soluble en aigua, que és utilitzat com a tòpic bacteriostàtic i bactericida

Té poca toxicitat, perquè no passa a la sang És emprada com a bacteriostàtic local en la preparació preoperatòria i en les diarrees infeccioses

És emprat com a bacteriostàtic en el sabó, com a fungicida en agricultura, en tèxtils, en pintures i en plàstics La seva ingestió produeix vòmits i diarrea

Químicament són constituïts per un anell lactònic monocíclic enllaçat a diferents sucres o aminosucres Són antibiòtics d’ampli espectre bacteriostàtic Emprats en medicina, són l’eritromicina, l’oleandomicina, l’espiramicina i la josamicina

Hom parla de resistència bacteriana fent referència a la capacitat que tenen alguns bacteris de tolerar l’efecte bacteriostàtic o bactericida d’un determinat antibiòtic En condicions normals, els bacteris són resistents als antibiòtics en l’espectre dels quals no són inclosos Tanmateix, en nombroses ocasions una determinada soca o grup de bacteris en muta el contingut genètic i dóna pas a l’aparició i posterior reproducció de noves soques resistents a l’acció d’antibiòtics que fins aleshores hi tenien un efecte bacteriostàtic o bactericida Les mutacions genètiques…

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…

Els procediments habituals de desinfecció són el rentatge amb una dissolució aquosa del desinfectant, la polvorització o impregnació de les superfícies a tractar i la fumigació amb gasos en locals tancats Bé que certs agents físics —llum, aire, calor— poden ésser desinfectants acceptables en alguns casos, els més emprats són els antisèptics químics, tant per a aplicacions sobre vegetals gra, graners, frigorífics, embalatges com per a ramaderia estables, galliners, incubadores La desinfecció d’objectes inanimats és un problema diferent de la desinfecció de teixits vius En el primer cas, cal…

És un líquid clar, groguenc i amargant, de densitat compresa entre 1 008 i 1 050, de pressió osmòtica sensiblement igual a la sanguínia, de punt de congelació comprès entre -0,56 i -0,61°C i de pH al voltant de la neutralitat La bilis és elaborada per les cèllules poligonals hepàtiques, transportada a través dels conductes biliars intrahepàtics als conductes hepàtics cístic i colèdoc i emmagatzemada a la bufeta o vesícula biliar El fetge produeix la bilis de forma contínua, però la presència de l’esfínter d’Oddi, a la desembocadura del colèdoc, i de la vesícula biliar fa que solament passi a…