Resultats de la cerca

Els procedents de l’esporgada feta poc temps abans de la brotada són els millors El sistema de barbats és emprat principalment en aquelles varietats que arrelen difícilment estaca

Presenten fulles estipulades, generalment lobulades o partides, i flors grosses amb pètals sovint peluts exteriorment, i anteres sovint diteques amb els grans de pollen llisos i gineceu format per dos o cinc carpels concrescents Algunes bombacàcies proporcionen fusta lleugera, per exemple les del gènere Ochroma balsa o tenen un paper molt important a la sabana africana barbats Bombacàcies més destacades Adansonia digitata baobab Cavanillesia sp cavanillèsia Ceiba sp ceiba Ceiba pentandra capoquer Chorisia sp corísia Ochroma lagopus balsa

Fills d’Èol —que, segons Virgili Eneida , els té tancats dins una vasta cavorca on els reprimeix amb cadenes i càrcer—, apareixen antropomorfitzats en els poemes homèrics Bòrees, Zèfir, Eure, Notus, etc i són objecte d’un culte, ja gairebé extingit, de sacrificis humans Llurs companyes són les harpies, identificades amb les tempestats A la religió romana, foren relacionats amb el culte a Neptú L’art antiga, en una tradició que arriba fins a l’edat mitjana i que es perpetua en l’heràldica vent heràldic, els representà sovint en forma masculina, barbats o no, i amb ales Apareixen en la…

Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el s V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural, tors nu i pilós…

El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis romànic notablement restaurat al segle XVI o al XVII en aquest moment els murs romànics perderen la decoració llombarda F Baltà El temple de Santa Maria és l’església parroquial de la vila de Colomers, situada al vessant occidental d’un turó de 44 m d’altitud, vora la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TDG993595 Per anar-hi cal agafar, des de la N-II i en direcció a la frontera, a mà dreta, la carretera comarcal de Torroella de Montgrí i l’Estartit Després de passar per Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls la…

Situació i presentació Limita al N amb el d’Avià i amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar, que pertany al municipi de Montclar a l’W amb els termes de l’Espunyola i Montclar al S amb els de Puig-reig i Viver i Serrateix i a l’E amb els d’Olvan i Gironella Inclou gairebé tot el curs baix de la riera de Clarà, que el travessa de NW a SE fins molt a prop de la seva confluència amb el Llobregat Més al S el terme inclou també la capçalera de la riera de…

Situació Vista general del pati del palau, amb les galeries del segle XIII construïdes en època del bisbe Arnau de Gurb ECSA - M Catalán El Palau Episcopal és situat al centre històric de la ciutat, vora la muralla romana, entre el carrer del Bisbe, on hi ha la porta principal, la Plaça Nova i la plaça Garriga i Bachs MLIR Història La primitiva residència episcopal dels bisbes de Barcelona es trobava a l’actual carrer dels Comtes de Barcelona, tocant a la plaça de Sant Iu l’acompanyava un verger i més avall les cases canonicals Al final del segle XII o l’inici del segle XIII es va alçar una…

Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…