Resultats de la cerca

Al començament dels anys seixanta s’establí a Londres, on es donà a conèixer amb el seu primer disc, Bert Jansch 1965, amb el qual se situà com una de les referències del folk-rock britànic pel virtuosisme instrumental i pel seu personal eclecticisme, a cavall entre el folk , el blues , la música celta i el rock Amb el també guitarrista John Renbourn, l’any següent fundà Pentangle, una de les bandes folk més innovadores Com a formació estable durà fins el 1973 i publicà àlbums tan destacats de folk-rock com ara The Pentangle 1966, Sweet Child 1968, Basket Of Light 1969 i Solomon…

Fou professor de zoologia a Bordeus 1858 i ministre d’instrucció pública 1881-82 Nomenat governador general d’Annam i Tonquín el 1886, morí de disenteria aquell mateix any Els seus estudis sobre la respiració i la influència sobre aquesta de les variacions de pressió són fonamentals per a comprendre la fisiologia a grans altituds

Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments

Conegut com a Juanito , era fill de Joan Bert i Vila, també fotògraf esportiu Fou redactor gràfic en cap al Mundo Deportivo 1944-74 i redactor gràfic dels serveis informatius de Televisió Espanyola a Barcelona 1968-76 Treballà també com a periodista gràfic a la Volta Ciclista a Catalunya 1945-60 i collaborà com a fotògraf en les publicacions Triunfo , Destino, España de Tánger, España Gráfica de Buenos Aires , Vida Deportiva, Tele-exprés i Tele-estel , entre d’altres

Considerat pioner del fotoperiodisme esportiu a Catalunya, illustrà durant cinquanta-cinc anys les cròniques futbolístiques Revistes i diaris com Mundo Deportivo per al qual treballà en el decurs de gairebé tota la seva vida professional, Marca , Destino , Barça , Blanco y Negro , Estadio i La Rambla publicaren les seves imatges sobre temes esportius

Escriptor proper als gèneres de la literatura popular i de consum, que signava amb el pseudònim Amichatis Fou collaborador en diverses publicacions periòdiques de to satíric com ara Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà “El Día Gráfico” i el setmanari “Los Miserables” Entre el 1934 i el 1936 dirigí el diari extremista “Renovación” Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la revista com a gènere teatral al Teatre Còmic de Barcelona És autor de més de cent comèdies, quasi totes estrenades per l’actor Josep Santpere, les quals obtingueren un èxit popular…

Feu estudis de medicina, que no va acabar Collaborà en revistes barcelonines com L’Intransigente i a periòdics satírics com el Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables Inicià amb l’empresari Sugrañes el gènere de revista al teatre Còmic L’actor Josep Santpere li estrenà més de cent comèdies, entre les quals cal esmentar Baixant de la Font del Gat o la Marieta de l’ull viu 1924, en collaboració amb Gastó A Màntua, la qual, l’any 1927, convertí en film, amb el mateix Santpere com a protagonista El 1916 escriví l’argument Las peripecias de Baby ,…

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Vida Inicià estudis de medicina, però aviat es decantà per la collaboració periodística en les publicacions barcelonines "El Intransigente", "Papitu" i "L’Esquella de la Torratxa" Fundà "El Día Gráfico" i el setmanari "Los Miserables", i dirigí el diari radical "Renovación" 1934-36 i el lerrouxista "La Aurora" També collaborà en "El As" 1921, "España Teatral Cinematográfica" 1921-22, "Información cinematográfica" 1922-36, "Popular Film" 1926-37, "El Público" 1927, "Films Selectos" 1930-37 i "Espectáculo" 1937 En el món de l’espectacle i la literatura popular fou conegut per Amichatis Des del…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Producción Nacional de Films Barcelona GUIÓ JAmich i Bert FOTOGRAFIA Giuseppe Sessia blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Elòdia Domènech Miss Catalunya, Enric Guitart Pepe, Emília Amat Anita, Josep Maria Blanco Enric, Eduardo Beritz, José Andechaga ESTRENA Barcelona, 30041929 Sinopsi Miss Catalunya, dependenta d’un comerç de Barcelona, festeja amb Pepe, també dependent, que ambiciona triomfar com a cantant Mentre passegen per Montjuïc són observats per Enric, un jove benestant i seductor, que decideix conquerir la noia Aprofitant que el nuvi ha d’…