Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Jean-Baptiste Ducasse
Història
Militar
Almirall francès.
Filibuster i governador de Santo Domingo 1691, durant la guerra de Successió espanyola 1701-15 lluità a favor de Felip V El 1714 establí el blocatge marítim de Barcelona, però es negà a bombardejar la població civil, i cooperà en el bescanvi de presoners
marquesat de Rialb
Història
Títol concedit el 1710, pel rei arxiduc Carles d’Àustria, sota la senyoria de Rialb, propietat de la corona, al vescomtat de Castellbò, i malgrat l’oposició dels seus habitants, a Ramon de Vilana-Perles i Camarasa.
La seva filla, Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, muller del primer comte de Figuerola, no el convalidà als Borbó, però el 1923 fou rehabilitat per llur quadrinet i segon titular l’ambaixador Manuel de Figuerola-Ferrety i Martí Barcelona 1876 — Madrid 1965 Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de la Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la Guerra Civil de 1936-39 Passà als Cuervo
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Courtrai, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions franceses…
Joaquín Manzano y Manzano
Història
Militar
Militar castellà.
Es distingí a la primera guerra Carlina, en rebutjar una partida carlina a la Sènia, i al País Basc, on fou ferit 1834 Durant la segona guerra Carlina es distingí en l’acció de Terrassa, derrotà les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza, i ascendí a general Fracassà en l’atac a Avinyó 1848 i fou pres pels carlins Alliberat en un bescanvi de presoners, passà a Tarragona 1849 i a Girona, com a comandant general de província, i el 1850 anà a Cuba Fou, successivament, capità general d’Aragó, de Castella la Vella, de València 1866 i de Cuba 1866-67
Josep Faust de Potau i de Ferran
Història
Segon comte de Vallcabra i senyor de Sarral.
Fill de Cristòfor de Potau i d’Oller, es doctorà en dret civil Anà a Madrid com a ambaixador barceloní, juntament amb Pau Ignasi de Dalmases, germà de la seva muller, per tal de resoldre les diferències entre els catalans i Felip V i també per tal d’alliberar el seu pare, presoner Tot i la seva dignitat d’ambaixador, fou immediatament empresonat Dut a Àvila i Pamplona —on morí el seu pare—, fou alliberat en un bescanvi de presoners Tornà a Barcelona, on el rei arxiduc Carles III el féu marquès de Vallcabra 1707 Fou capità de la Coronela de Barcelona, però desistí el 1713 i s’…
Joan de Peguera i Claris
Història
Política
Cavaller i polític.
Fill de Lluís de Peguera, era cosí de Pau Claris En 1597-98 es destacà en la lluita contra els francesos al Rosselló El 1626 participà en les corts de Barcelona, on fou el primer a presentar un dissentiment El 1638 era delegat de la generalitat prop del Consell de Cent en els debats sobre la repressió del contraban Fou membre de la comissió que es formà 1639 per protestar de la intromissió dels funcionaris reials en el recapte dels drets de la generalitat Coordinà la protesta contra l’empresonament de Francesc de Tamarit i fou un dels representants de la diputació enviats a Madrid Hi era en…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de Garay, fou…
pell
Biologia
Història
Tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els sistemes respiratori, digestiu i genitourinari.
És constituïda per una capa epitelial ectodèrmica, l' epidermis, i una capa d’origen mesodèrmic, el derma o cori cutani L’epidermis és formada per quatre capes o estrats basal, germinatiu o de Malpighi granulós, lúcid i corni El color de la pell és variable segons la quantitat de pigment melanina de la capa de granulosa El derma és format per teixit conjuntiu lax amb els vasos i els nervis El conjunt del derma i l’epidermis és anomenat cutis , a sota del qual hi ha el teixit cellular adipós Amb l’ajuda dels seus annexos pèls, ungles, glàndules sebàcies i sudoríperes, papilles nervioses del…
Guerau Alemany de Cervelló i de Cardona
Història
Noble.
Fill del governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt Partidari del príncep Carles de Viana, fou un dels ambaixadors de la diputació del general davant Joan II de Catalunya-Aragó, en nom de la qual exigí l’alliberament del príncep i la conservació de les lleis pròpies del Principat 1461 En esclatar la guerra lluità contra Joan II en oposició a la branca reialista de la seva família, encapçalada per Arnau Guillem de Cervelló i de Rajadell Participà en l’atac contra la força de Girona juny del 1462 i formà part del Consell del Principat Fou fet presoner a Vilafranca, en ésser…
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou novament conseller…