Resultats de la cerca

Carles Ros publica Cualidades y blasones de la lengua valenciana

Féu la carrera de mestre a València i l’exercí durant uns quants anys a la comarca del Vallès Després de residir de nou a València, s’installà a Barcelona i es dedicà a l’ensenyament Fundà el diari El Pregonero 1844 i la revista El Instructor de la Juventud Edità moltes obres pedagògiques de gran difusió, moltes de les quals redactades per ell mateix Exercí d’inspector general d’antiguitats de Catalunya, València i Aragó És autor, entre altres obres, de Paleografía española 1846, Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes 1860, Blasones españoles y apuntes históricos de las 49…

Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona Fou director del Balneari Roqueta, de Tona 1922-1931 Publicà Nobiliari general català de llinatges 1923-30, Heràldica de la catedral de Barcelona 1929 i Notícia crítica del gran priorat de Jerusalem a Catalunya 1931, obra de la qual hom féu només cinc exemplars manuscrits Collaborà en l’obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya 1936 i la publicà Residí a Buenos Aires des del 1936, on durant molts anys treballà a la CHADE També s’ocupà de la restauració de la Biblioteca Nacional i continuà el seu treball d’investigació erudita…

Notari de professió, fill i net de notaris Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià És autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734, Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano 1732 de vocabularis com Breve diccionario valenciano castellano 1739 o el més extens Diccionario valenciano castellano 1764, interessant inventari del llenguatge popular i de veus antigues…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…

Vida i obra Era notari Redactà i publicà nombroses obres lingüístiques amb el propòsit d’enaltir la llengua autòctona, per bé que algunes tenen com a objectiu l’aprenentatge del castellà Lingüista intuïtiu i poc original, al marge de la illustració valenciana, fou autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano 1734 i Cualidades y blasones de la lengua valenciana 1752 conté un catàleg de les seves obres fins aleshores d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano 1732 de vocabularis com Breve…

Vida i obra Fou conegut pel seu títol de baró de San Petrillo i era descendent de la família Caruana Brignone, originària de l’illa de Malta i installada a València el 1770 Després de fer el batxillerat a les Escoles Pies 1895, estudià dret a la Universitat de València, carrera que abandonà per la marina El 1897 ingressà a l’Escola Naval del Ferrol, d’on sortí dos anys després com a guàrdia marina Després d’haver passat per la corbeta Nautilus i el creuer Carlos V, el 1903 sortí de la nau escola Lepanto amb el grau d’alferes de navili El 1908 passà a l’escala de terra i exercí diversos…

Vida i obra Descendent de la nissaga iniciada al s XVII pel seu avi, Marc Antoni Ortí, secretari de la ciutat de València, estudià gramàtica, filosofia i jurisprudència, i ocupà, també, un càrrec burocràtic al servei de la municipalitat com a secretari de la Fàbrica del Riu Les seves primeres manifestacions literàries estan vinculades a acadèmies poètiques com la de les Senyores 1698 i la de València 1701-07 Durant la guerra de Successió, la família Ortí es declarà proborbònica, com gran part de la noblesa i la burgesia valencianes, i per això patiren certes persecucions, de manera que, en…

Rep també els noms d' art heràldica referit, més precisament, a la representació pictòrica o artística dels escuts, blasó, ciència del blasó i armoria Tracta de l’origen dels escuts, de llur composició, de les lleis heràldiques i de la forma de blasonar La composició interna de l’escut fa referència a la seva forma, als punts o posicions, a les càrregues i a les divisions del camper escut, als esmalts esmalt i a les brisures brisura i l’externa a l'acompanyament, el timbre, els sostenidors i d’altres ornaments externs de l’escut L’heràldica també és un sistema d’identificació d’individus o…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana el Vell , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí…