Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
bramanisme
Hinduisme
Influència continuada a través de segles de la casta sacerdotal dels bramans sobre la societat, el pensament i la religió hindús, i també els principis doctrinals i la mentalitat que difongueren i justificaren aquesta influència.
El mot fou creat pels primers viatgers i missioners europeus per a expressar aquesta influència Sovint fou usat impròpiament a l’Occident per a significar l’hinduisme Cal cercar-ne l’origen en la formació del sistema de castes casta El bramanisme resta ben reflectit en la literatura sagrada de l’Índia El foc poètic i la simplicitat del Rig-Veda , fins i tot en la versió que n'ha arribat, foren reemplaçats per la fredor i l’artifici del Yajur-veda, el Sāma-veda, els Brāhmana i d’altres llibres posteriors L’esperit religiós hi és ofegat per la forma La preponderància del sacrifici…
mantra
Religió
Fórmula que sintetitza una doctrina o una via espiritual.
D’origen vèdic, el mantra adquirí en el bramanisme un sentit magicoreligiós de presència o forma material dels déus, i amb aquest valor passà al budisme i al lamaisme
jainisme
© X. Pintanel
Jainisme
Religió índia, fundada al segle VI aC per Vardhamāna, anomenat Mahāvīra, vint-i-quatrè jina
.
Com el budisme, és una reacció contra el bramanisme, malgrat que n'hagi adoptat la cosmologia Així, l’univers consta de dues substàncies, l’una grollera ajīva i l’altra animada jīva l’ànima pot obtenir la salvació després de successives reencarnacions Dividit en dos grups des del s I aC, té un milió i mig d’adeptes
braman
© X. Pintanel
Hinduisme
Individu pertanyent a la casta dels bramans, la primera de les quatre varṇa
(castes originàries) de l’Índia.
Segons el Ṛig Veda casta, els bramans provenien de la cara de Brahmā, i per tant eren considerats éssers sagrats que arribaren a fer de la religió un monopoli propi bramanisme Llurs privilegis eren archā veneració de la gent, dāna donacions, especialment dakṣhiṇā estipendi, ajeyatā afranquiment d’opressió i avadhyatā immunitat de la pena capital Actualment hi ha més de 1 800 subdivisions d’aquesta casta, disperses per tota la geografia de l’Índia
xivaisme
Hinduisme
Forma religiosa de l’Índia, centrada en el culte de Xiva
.
Constitueix un dels corrents espirituals més importants del bramanisme inspirada en el vixnuisme, se'n separà s V-VI i es dividí en nombroses escoles, que admeten des d’un pluralisme real a un no-dualisme advaita estricte, com el de Śankara Les més importants són l’escola del Caixmir Trika o Pratyabhijnā , la de Karnotaka i Andhra Pradesh Vīraśivaisme, el Śaiva Siddhānta dels tàmils i el Śilvādvaita de Sri Kantha S'estengué també a Sri Lanka, a Java i a Cambodja La seva tradició fou recollida en els āgama i en altres tractats i comentaris upāgama
balinès | balinesa
Etnologia
Individu d’un poble indonesi que habita l’illa de Bali i parcialment l’illa de Lombok.
Els balinesos uns tres milions el 1982 han sofert la influència de successius poblaments javanesos i de la civilització índia Llur activitat principal és l’agricultura, en la qual han arribat a un elevat desenvolupament de les tècniques d’irrigació, principalment en el conreu de l’arròs Destaquen en el treball de la fusta i dels metalls i en el teixit La islamització de Java s XIII motivà que l’art hindú javanès es refugiès a Bali, on encara perdura Entre els monuments de l’illa sobresurten el temple excavat de Tampak-siring i el santuari de Sangsit Viuen en comunitats locals…
vegetarianisme
Dietètica
Sistema o règim d’alimentació que exclou, més o menys radicalment, l’ús d’aliments d’origen animal.
Algunes doctrines vegetarianes lactoovovegetarianisme prohibeixen la carn i el peix, però toleren altres proteïnes animals la llet i derivats, els ous Altres vegetalisme prescindeixen totalment de qualsevol producte animal excepte, de vegades, la mel Les teories que propugnen el consum exclusiu d’aliments vegetals o les religions o sistemes filosòfics que inclouen el vegetarianisme són molt antics bramanisme hindú, budisme japonès, pitagorisme Amb un fonament més o menys científic, sorgí al segle XIX, i la Vegetarian Society de Manchester és la societat vegetariana europea…
Vaiśeṣika
Sistema filosòfic ortodox (darśana) del bramanisme, atribuït a Kaṇāda (~250-100 aC).
Afirma la divisió de la realitat en categories padārtha , anomenades drāvya substància, gūṇa qualitat, karma i sāmānya generalitat, viśeṣa particularitat i samavāya inherència autors tardans hi afegeixen abhāva no- existència Quatre dels nou dr/vya terra, aigua, foc i aire són integrats per àtoms indivisibles paramāṇu de llur combinació provenen els objectes, així com la base dels sentits
darśana
Hinduisme
Cadascun dels sis sistemes filosòfics més importants del bramanisme, coneguts amb els noms de Nyaya, Vaiśeṣika, Sāṃkhya, Yoga, Pūrva, Mīmāṃsā i Uttara Mīmāṃsā o Vedānta.
Malgrat llurs discrepàncies bàsiques, aquests sistemes són considerats com a visions complementàries d’una mateixa realitat L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darśana en sistemes ortodoxos astika i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos nāstika , com el budisme i el jainisme, o del materialisme lokāyata