Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Rampa
La rampa és una contracció brusca, violenta, involuntària i dolorosa d’un o de diversos músculs Es produeix quan s’altera la concentració de diferents minerals, com sodi, potassi o calci, que intervenen en el fenomen de la contracció muscular Les causes més freqüents de rampa durant la realització d’un exercici físic són l’execució de contraccions voluntàries intenses en músculs no adequadament entrenats, una alteració en la concentració d’aquests minerals, provocada, per exemple, per una sudoració excessiva, com s’esdevé quan es realitza una activitat física massa intensa o prolongada a…
suspensió
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt d’elements mecànics, interposats entre el bastiment o la carrosseria d’un vehicle i les seves rodes o llurs eixos.
Estan dotats de l’elasticitat necessària per tal que, malgrat transmetre el pes del vehicle a les rodes, amorteixin els xocs, les trepidacions i les sotragades produïdes per les irregularitats del terreny sobre el qual es desplaça el vehicle La suspensió permet que les oscillacions brusques i de gran amplitud de les rodes arribin atenuades als passatgers i a la càrrega, en oposar a les dites oscillacions una barrera elàstica Tots els vehicles tenen un sistema de suspensió, generalment múltiple, en el qual cas hom distingeix la suspensió primària constituïda per l’òrgan que atenua…
Píndar
Literatura
Poeta grec.
De família aristocràtica, sembla que s’educà literàriament a Atenes Viatger i cosmopolita, a Sicília fou hoste dels tirans Hieró de Siracusa i Teró d’Agrigent, en el transcurs d’un viatge 476-475 aC que marcà la seva consagració com a poeta panhellènic Amb tot, mai no renuncià a les seves arrels una vinculació fidel a Delfos i a Apollo, la lleialtat a Tebes, particularment difícil i compromesa els anys ombrívols de les guerres mèdiques, i, sobretot, les relacions amb Egina, baluard tenaç de la tradició i, per tant, oposada a la democràcia atenesa en un enfrontament d’anys, que ell ressentí…
tren d’alta velocitat
© RENFE
Transports
Tren que circula a velocitats mitjanes superiors a 200 km/h per línies d’alta velocitat.
Actualment, tant el material mòbil com les línies més modernes permeten que el ferrocarril d’alta velocitat arribi fins a 350 o 400 km/h amb gran seguretat Les infraestructures per on han de circular aquests trens han de tenir uns paràmetres de qualitat estrictes, com són amplis radis de corba situats entre 4000 i 7000 metres, rampes màximes que no superin 12,5 millèsimes, túnels de gran secció per a reduir els efectes aerodinàmics, gran separació entre les vies entrevia de 4,7 a 5 metres i construcció estanca de les caixes del vehicle per a evitar molèsties als viatgers a causa de les…
central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
Vilatge de Sequèra (Trevilhac)
Situació Vista parcial del conjunt, vers ponent, amb l’església de Sant Vicenç i els basaments de murs que corresponien a antics habitatges i closos ECSA - A Roura Al voltant de la casa forta de Sequèra i a llevant de l’església de Sant Vicenç hi ha un conjunt de restes corresponents a habitatges medievals Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 42′23″ N - Long 2° 29′32″ E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia de la casa forta de Sequèra JBM-JSM Vilatge El conjunt d’habitatges medievals més ben conservat és el situat a l’E de la fortificació Els que hi havia…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
cua
(CC0)
Jocs
Penjarella de fil amb trossos de drap o de paper que va enganxada a un estel i serveix per a equilibrar-lo en el seu vol i evitar que amb les variacions de l’aire faci pujades i baixades massa brusques.
Objectius de lectura
Educació
Per què o per a què llegim Hi ha dos grans objectius de lectura llegir per plaer o llegir per informar-nos I probablement quan algú llegeixi això pensarà que també llegim per obligació Podríem discutir molt sobre si és convenient o no que ens obliguin a llegir al llarg de la nostra vida acadèmica, però és cert que en tot procés de primària, secundària, universitari o professional, la lectura és imprescindible Com a base i complement de la formació acadèmica Com a coneixement de realitats escrites abans de la nostra època Com una de les formes de transmissió cultural més esteses Llegim sempre…
estel
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…