Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
bisbat de Solsona
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona.
Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…
Collbató
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès al vessant meridional de la muntanya de Montserrat.
Situació i presentació Limita al N amb Monistrol de Montserrat del Bages, al sector E amb Esparreguera, al SW amb els Hostalets de Pierola i a l’W amb el Bruc, aquests dos últims termes de l’Anoia Collbató s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat, des de sota de Sant Jeroni, per les Basses de Sant Antoni, el pla dels Escurçons i el dels Ocells, just dessota la línia de carena, seguint el curs del torrent de Santa Maria continua després pel torrent de la Salut, per la font de les Canyes i el coll de Rubió, entre la roca del Corb 437 m i la serra de Rubió A migdia, el terme fa…
Montferri
© JoMV
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE, Masllorenç E i Bonastre SE, aquests dos darrers pertanyents al Baix Penedès, Salomó S del Tarragonès, Bràfim W i Vilabella W És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es féu a…
Creu de Sant Jordi 1991-2000
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
monestir de Ripoll
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria de Ripoll), situat a la vila de Ripoll, a la dreta del Ter, poc abans de la confluència amb el Freser.
Història del monestir de Ripoll Fundació Fundat pel comte Guifré el Pelós vers el 879, dins la tasca de repoblament del territori, inicialment el dotà amb els predis de les valls de Ripoll i de Sant Joan La nova casa fou encomanada a Daguí , prevere de Gréixer, que fou el primer abat, en espera que més tard regís l’abadia Radulf, fill del comte Guifré, aleshores infant, el qual, però, més tard, preferí la mitra d’Urgell El 885 el comte creà el nou monestir de Sant Joan, dit originàriament Sant Joan…
Veciana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a l’altiplà oligocènic que fa d’interfluvi entre l’Anoia i el Sió, bé que dins el vessant del primer.
Situació i presentació El municipi de Veciana, amb una extensió de 38,90 km 2 , és situat al sector NW de la co-marca, al límit amb la Segarra Confronta amb els termes anoiencs de Pujalt N, els Prats de Rei N i NE i Copons E i S, i amb el segarrenc de Sant Guim de Freixenet W És un municipi ric en història Les entitats històriques del terme han estat tradicionalment els castells de Miralles, de Montfalcó, de Segur i de Veciana, amb les seves respectives parròquies, i les quadres o entitats menors de Santa Maria del Camí que forma un enclavament, Castellnou del Camí, Durban, Vilamajor, Sant…
Torroella de Fluvià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Torroella de Fluvià, de 16,9 km 2 , s’estén a l’esquerra del curs inferior del Fluvià, que fa de límit meridional amb Ventalló El territori és planer, característic del sector d’inundació entre el Fluvià i la Muga Només a l’W i al NW del terme hi ha alguns pujols arrodonits i d’escassa elevació A més del poble de Torroella de Fluvià, que és la capital, el municipi inclou els poblets de Sant Tomàs de Fluvià i Vilacolum, els antics llocs i parròquies de Palol de Fluvià, la Guàrdia i Sant Martí de Canyà, i els veïnats de la Bomba i els Masos de Torroella A…
La custòdia reliquiari dels Corporals de Daroca
Art gòtic
Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una custòdia de plata…
Les fosses del Baix Ebre i del Baix Maestrat
Al Baix Ebre i al Baix Maestrat hom troba un conjunt de fosses d’orientació NNE-SSW, sobreimposades a les estructures compressives anteriors, d’edat paleògena, de la Zona d’Enllaç L’estructura Les unitats pliocenes de la fossa del Baix Ebre Dipòsits de l’aflorament pliocè entre Mont-redó i l’Aldea, en un mapa geològic a dalt i en un tall A-A’ fet en el mateix sector Els conglomerats fluvials quaternaris jeuen discordantment sobre els dipòsits pliocens marins, predominantment argilosos, que tenen a la base un nivell de conglomerats amb ostrèids Biopunt, a partir d’originals de R Julià i P…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…