Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
dolçaina
Música
En l’orgue, joc de llengüeta batent amb ressonador cilíndric, estret i curt.
En la tessitura de 16’ en el pedal o en el manual, i de 8’ només en el manual, aparegué als Països Baixos i al nord d’Alemanya pels volts del 1510 És la forma precedent del cromorn Amb ressonador cònic parcialment clos, és a la façana d’alguns orgues castellans ~1740, dins el conjunt de la llengüeteria de batalla Cal no confondre’l amb el joc labial de la dulciana anglès o dulcian alemany
corn anglès
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, membre de tessitura greu de la família de l’oboè.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic Consisteix en un tub cònic de fusta, d’aproximadament un metre de llargada, proveït de claus Es caracteritza pel seu pavelló esferoidal en forma de bulb, i pel tudell corbat que suporta la llengüeta És un instrument transpositor en fa, la música del qual es digita i s’escriu igual que l’oboè, però sona una quinta més greu Amb una extensió d’unes dues octaves i una quarta, el seu so real més greu és un mi2 El seu so, sovint qualificat de melangiós i nostàlgic, velat en el greu, d’…
mutíl·lids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters.
Atenyen de 7 a 20 mm i tenen el cap gros les femelles, sense ocels, el tòrax més o menys cúbic, sense sutures, i l’abdomen cònic, molt pelut i amb una sèrie de dibuixos Les femelles no tenen ales, i les dels mascles tenen la nervadura curta Llur desenvolupament larval té lloc en nius d’altres himenòpters, sobretot d’àpids solitaris, els quals parasiten El gènere més típic és Mutilla Són freqüents als Països Catalans
tiara
Indumentària
Capell pontifici no litúrgic de forma oval, cenyit de tres corones sobreposades i amb la creu al capdamunt i dues ínfules a la part inferior.
Originàriament s VIII era un simple capell cònic de roba blanca, conegut també per phrygium La primitiva orla daurada fou convertida en corona s X i fou anomenada també regnum sota Bonifaci VIII 1294 hi fou afegida una segona corona, i una tercera triregnum sota Benet XII 1334 Segons el Pontifical Romà del 1596 significava el triple poder papal com a vicari de Crist, pare dels prínceps i reis i rector del món Signe d’autoritat i jurisdicció, Pau VI renuncià a usar-la, bé que continua com a emblema pontifici
marraix
Ictiologia
Peix de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids, d’uns 5 m de llargada màxima, de cos massís i d’un color gris blavós a la part dorsal i blanc a la ventral.
Té el musell cònic i agut i el peduncle caudal carenat, amb l’aleta en forma de mitja lluna Les dents són triangulars i d’una gran potència És vivípar de 3 a 5 cries, d’uns 70 cm de llargada És un esqual típicament pelàgic, molt bon nedador, que s’alimenta principalment dels bancs de peixos migratoris escòmbrids, clupeids és freqüent a l’Atlàntic i a la Mediterrània És un atacant potencial de l’home, bé que molt rarament s’apropa a la costa La seva carn és comestible
tíbia
Música
Instrument de vent de doble llengüeta del món romà, de tipus i funcions similars a l'aulos grec, generalment construït amb secció cònica i doble cos divergent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de doble llengüeta i tub cònic La tíbia adquirí un paper molt important en la vida musical romana, i fou emprada en moltes manifestacions públiques de caràcter religiós o festiu, i també al temple i al teatre els seus intèrprets s’agruparen en una organització gremial En l’època hellenística, els romans perfeccionaren els diferents tipus de tíbia a partir dels instruments grecs, augmentant-ne el nombre de forats i creant nous models, sobretot de més greus, alguns dels quals arribaren a tenir un metre de llargada
esfíngids
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de dimensions grans o mitjanes, amb les ales anteriors estretes, allargades i quasi triangulars, i les posteriors petites i més arrodonides.
El cos és rodanxó, cònic i de forma aerodinàmica, amb una musculatura alar potent que facilita un vol molt ràpid L’espiritrompa és normalment molt desenvolupada Són generalment nocturns i crepusculars, bé que també n'hi ha de diürns Llurs larves són molt característiques per la presència d’un petit corn sobre el vuitè segment i per la seva coloració brillant Hom inclou en aquesta família unes 1000 espècies dels països temperats i càlids Les espècies dels gèneres Acherontia, Celerio, Sphinx, Mimar, Herse, Smerinthus i Macroglossum , entre altres, són comunes als Països Catalans
quintatò
Música
En l’orgue, joc labial de fons, de talla estreta, que afavoreix l’harmònic de quinta.
Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue
tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
marabú
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels cicònids, que atenyen 120 cm d’alçada i més de 250 cm d’envergadura.
Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una…